“Arena al vent” és una de les poesies que s’han presentat i han sigut seleccionades al “II Concurs de Poesia i d’imatge per a l’estampa de les Festes de Sant Joan”, que duu a terme l’Ajuntament de Ciutadella.
Amb aquest poema, l’autora, MariPau Sans, vol fer arribar a tots els menorquins la seva estima i afecte, així com expressar l’amor que sent per la nostra illa després de mes de quaranta anys d’haver “peuat” per primer cop sa nostra estimada terra. Vol fer arribar la seva visió de la gent que envolta la festa, a la qual veu ressorgir la innocència en aquests dies tan celebrats per tots i totes.
Així mateix, l’autora vol fer arribar el seu agraïment pel bon recolzament, mantingut en tot moment, al seu company d’estampa, l’artista Selchuk.
Arena al Vent
Em presento: Sóc un gra d’arena de Ciutat de Parella,
voleiant, puc apreciar passat o passarà, qui ho sap? “Olé, Ciutadella!”
Sent un constant avís, creant ambient, impacient !
…espaiats tocs de tambor tribal
amb sons de reclam de flabiol . Inici puntual, silenci sepulcral…
El moment ja s’acosta! …
on tothom amb il.lusió s’enlaira com encesa antorxa.
Des de primavera, per camins propers a sa nostra vila bella, oh Ciutadella!
dignes i innocents, nobles cavalls i cavallers;
calentant muscles, ferradures i sella.
Obrim per Sa Roqueta Festes agermanades amb perfum de gin amb llimonada
malgrat o tant li fa, si d’altres l’anomenen “pomada”.
Per mimetisme ens unifiquem i entrellacem,
les aures de la gent i els equins, en sola innocència, en pura atenció ens alcem.
Ja m’he emmirallat!
oh cavall estimat, amb encert al baixar el teu cap desitjat!
Gràcies, home d’es “juabert”, per facilitar enlairar-te per l’impuls juvent
havent vist ballar el Sol, amb fragància i aroma d’aquest fresc,
ja record, verd al vent.
Set Joans i set Joanes
sense saber-ne els uns dels altres, presenciar i fer surar
de sota mar: torres, columnes mítiques fan sonar les rovellades campanes.
M’esper pacient d’enyor, “s’arena”ment, poc manco un any,
escoltant la cloenda amb el darrer toc de flabiol, a deshora imprevisible.
Fosquet quasi clar, proclamant per a tothom:
SALUT I VENTURA per enguany!.
Fuente: MariPau Sans