Com cada mes he estat uns dies a Barcelona a on tinc casa. Quan arribo obro finestres, cremo una hamburguesa per treure l’olor de tancat , que agafi olor de cuina i sembli que si viu, no sigui que vingui la Colau que és molt amant de donar tot allò que no es seu, pensi que està sense habitar i tingui temptacions.
Broma a part, aquests dies em serveixen per veure als amics de sempre i arreglar el món, quasi sempre davant un bon àpat, que és com es prenen les grans decisions i parlem, com no estant a Catalunya, d’independència i la CUP.
Tinc amics independentistes de nova fornada, ara els més militants, que han començat a sortir el 2.012 a les manis dels 11 de setembre, fent-se selfis, i dient com una moda “sóc inde”, però que aquests tres mesos de negociacions amb la CUP els ha aigualit la festa, i ara com una mica desinflats perquè no es corre el que ells pensaven, llavors els recordo que fa molts anys els deia, i ho segueixo pensant, que les independències s’aconseguien a les barricades, que l’opressor no deixa anar mai a l’oprimit de bon grat, (això dit davant d`una mariscada queda molt revolucionari) llavors ells diuen que jo no he evolucionat i que amb democràcia es pot aconseguir tot, quan ric d’això i dic que els polítics els estan entabanant, responen que és el que vol la majoria de catalans. Els recordo que varen treure el 47% de vots, llavors fan jocs de mans amb els números i acaben sent majoria i dient que jo m’he passat de bàndol, aquí ho deixo pel bé de l’amistat i demano un ‘altra botella de vi, i com que m’agrada fer-los enfadar, els pregunto si encara miren els partits de les seleccions espanyoles de futbol o bàsquet i si perden, no sopen, no entenc aquesta dicotomia.
Una amiga no independentista em diu que els seus fills (35 i 38 anys) ho son fins a la medul·la. Teoria Alfredo “ la majoria de persones d’aquesta edat cap avall ho son, és el resultat de l’adoctrinament fet a les escoles. Catalunya és el millor, som diferents i més bons. A qui no li agrada ser diferent i més bo? Doncs això, s’ho creuen. Els polítics independentistes catalans els hi han faltat cinc anys d’espera, perquè els joves que encara no poden votar sortits d’aquest sistema educatiu donin la majoria independentista per un creixement vegetatiu i passar de molt aquest 47% actual. Tinc una teoria similar sobre l’islamisme a Europa que ja n’he parlat en un altre escrit.
Sopo amb la meva amiga de la CUP, (una pizza) comentem el pas al costat d’en Mas, i estem d’acord en la jugada mestre que va fer, acabant així amb les esperances d’en Oriol i En Comú Podem i evitant la baixada dels vots independentistes si s’haguessin fet eleccions el març. Discrepem si els dos diputats de la CUP que JxSi han obligat a anar al seu grup acabaran sent dos comissaris polítics de la CUP que controlaran les decisions del govern, i com va poder acceptar la CUP que li fessin dimitir dos diputats com a castic, parlem del rebot que va agafar la Gabriel al escoltar al President Puigdemont a TV3 a on va dir que de Declaració Unilateral d’Independència res de res, i que lo dels divuit mesos tampoc hi havia que corre, i amb els pressupostos que no es posen d’acord,( comencen bé).
Ara a Barcelona alguns amics “indepes” em diuen Alfred, jo miro cercant si hi ha algú mes a la taula.
Autor: Alfredo Benosa