Avui és un dia trist per l’esport menorquí i especialment molt trist pels qui estimem el bàsquet. Tot i que era una possibilitat real, mai no he volgut creure que un dia tocaria anunciar la dissolució del Menorca Bàsquet SAD.
Les circumstàncies que envolten la realitat social i econòmica del país han impedit trobar les solucions que articulessin la viabilitat d’aquest gran projecte esportiu, social i econòmic que ha estat el Menorca Bàsquet SAD. Com també ha succeït en sectors més necessaris de la nostra societat, la realitat ha pogut amb les il•lusions de molta gent.
S’han esgotat totes les vies possibles i pel camí hem trobat bones paraules i intencions, però és evident que no han bastat. Ens han faltat gestos i compromisos concrets de les institucions, del sector empresarial i de la massa social per adquirir la viabilitat econòmica que la situació de la SAD exigia per llei. Hem mantingut contactes amb empreses nacionals, estrangeres, tant particularment com per mitjà del Govern Balear per trobar un patrocinador solvent, capaç de poder mantenir el nom de Menorca a la lliga més important d’Europa i promocionar, com es mereix, aquesta illa. No ha estat possible.
El darrer intent per mantenir el projecte a l’Adecco Or ha ensopegat amb les mateixes circumstàncies que ens han impedit culminar el tercer ascens a la Lliga Endesa. Hem tocat a totes les portes dels accionistes, però sent conscients de les dificultats econòmiques del moment, tampoc hem trobat el suport necessari. Aprofito des d’aquí per donar les gràcies als qui heu contestat afirmativament. No n’hi ha d’altre, són xifres molt elevades les que es necessiten i en aquests moments no ha estat possible. Ho entenc.
Des que vaig agafar la presidència, ara fa tres anys, hi ha hagut moltes, moltes emocions i amb les més bones ens hem de quedar per haver viscut una experiència única i que esperem poder tornar a repetir. Vaig agafar el càrrec per salvar el bàsquet, hem lluitat juntament amb tots els companys del Consell d’administració i no ha estat possible. No crec que hi hagi culpables, no hem tirat la tovallola, la responsabilitat és una mica de tots, fins i tot, encara que soni a tòpic, és també de la situació de crisi que ens ha tocat viure en aquests moments.
Fins el darrer moment he tingut fe, tal vegada he estat massa ingenu. És una pena, no només quedarem sense bàsquet, sense poder veure en directe a Navarro del Barça o a Sergi Llull del Madrid, que per tots és un estímul positiu en aquests moments de tanta negativitat. La desaparició del Menorca Bàsquet du com a conseqüència la desaparició d’una Societat Anònima Esportiva creada amb l’esforç de 4.700 accionistes i mantinguda amb els 2.700 abonats actuals, es perd la capacitat de generar molts de llocs de feina, directes i indirectes, de generar negoci a tots els proveïdors implicats en l’espectacle que s’ha donat en la darrera dècada, queda enlaire la utilitat d’una instal•lació aixecada exclusivament per les grans cites que hi hem viscut i es perd un argument únic per a mantenir Menorca amb molta vida durant els mesos d’hivern.
Des d’aquí, vull donar les gràcies, a tots els que heu seguit amb mi aquest calvari: companys del consell d’administració, empleats del club, premsa i a tots els qui heu fet possible aquests anys de bàsquet: empreses, patrocinadors i sobretot afició. Vull demanar una vegada més, disculpes a tots, per tot allò en què em puc haver equivocat, però podeu estar segurs que ho he fet sempre de bon cor i no he desitjat mai fer mal a ningú.
A Menorca, a tots els qui estimem el bàsquet i el Menorca Bàsquet avui ens queda un buit molt gros que serà difícil de suplir. En tot cas, hem de mirar sempre el futur amb optimisme i desitjo i esper que en un temps molt pròxim la nostra illa torni a gaudir de bàsquet d’alta competició com el que s’ha ofert des d’aquesta plataforma de projecció nacional i internacional de la nostra illa que ha estat el Menorca Bàsquet.
Moltes gràcies a tots.
Benito Reynés Gelabert
President Consell d’Administració del Menorca Bàsquet SAD
Foto: JAVIER COLL/DIARIO MENORCA