Vos contaré una anècdota ocorreguda fa dues setmanes en un cara a cara al Canal4 entre el sr. Miquel Ramis, diputat del PP per Balears, i en Jaume Font, d’El Pi. Ramis sostenia que el fet que la comercialització fora de les illes del producte de la indústria càrnica balear costi un 13% més per quilo que als seus competidors peninsulars era una “anècdota”. Ho qualificava d’anecdòtic, ANECDÒTIC! Idò, aquest és el model de diputat de partit d’àmbit nacional dels últims trenta anys. Cercau el vídeo! És curtet i explica moltes coses.
Anam desbocats cap al monocultiu turístic i és per això que necessitam un nou model. Som una potència turística i s’ha d’explotar aquest potencial per treure’n el màxim benefici i fer-ho de forma sostenible. Però també hem de saber reconèixer que la terciarització comporta problemes i riscos. A més, a Menorca, la temporada no dóna prou per passar l’hivern. Aquest nou model econòmic passa per aconseguir flexibilitat fiscal, reduir despeses introduint noves tecnologies o produir energies alternatives. Cada litre de petroli que no hem de comprar són doblers que queden a Menorca. Per arribar aquí tothom coincideix en què un finançament adequat és CLAU. Però en parlam i en tornam a parlar però no passam avant. Què passa aquí?
Vos cont: els partits nacionals han passat de les Illes Balears durant trenta anys. No se les han mirat de cara. Les estadístiques ens conten que els diputats balears són els menys actius del congrés. L’”anècdota” del diputat ens deixa clar que aquests anys, a Madrid, no parlen del sobrecost de les exportacions dels nostres productes. Tampoc xerren d’aconseguir que el producte de Menorca sigui Km 0 a la península. Les converses dels diputats a Madrid, els minuts de glòria que els han donat, han consistit en riure el tòpic de “allí sois ricos”. Quan tornen diuen “no legislarem en contra de Menorca”. En contra de Menorca? El que s’ha de fer és legislar a favor de Menorca i de les Illes! No ho fan perquè entre els polítics dels grans partits hi ha un “compadreo” i un “mangoneo” que fan dels esgotadors viatges dels nostres polítics una “anècdota” per contar. Com la del diputat Ramis.
Aquesta situació és real i ni PP, ni PSOE, ni Ciudadanos tenen voluntat de canvi. Són partits construïts amb màrqueting. Són tanques ideals per llaurar i sembrar el “compadreo” i el “mangoneo”, que tant cars resulten als treballadors i les empreses de Menorca. Vet aquí la importància de nous projectes com El Pi.
Autor: Joan Forcada