L’estabilitat política del govern de Rajoy té preu. Els pressupostos són el dit polític d’un govern. Amb la seva lectura podem interpretar les seves intencions i els pressupostos de Rajoy apunten cap a mantenir-se dalt a qualsevol preu. Res d’equilibri territorial, res d’eficiència econòmica… aquí toca aguantar! Dret damunt el surf fins que s’acabi l’ona!
Rajoy no ha salvat els pressupostos amb negociacions polítiques, ho ha fet pagant. L’economia espanyola no va bé encara que ell digui el contrari. La fiscalitat, les exportacions i el consum no millora suficient i les rendes segueixen i seguiran sent baixes. Per això els pressupostos són el que són i quan en poses un poc d’aquí ho has de llevar d’una altra banda. Quan Rajoy compra la seva estabilitat als diputats bascos i canaris ho treu de Balears. Mentrestant Company, el president del PP de Balears, li recomana que «no perdi un minut» amb la presidenta Armengol, perquè aquí només valen les baralles de pati d’escola. Amb aquesta tropa estam ben venuts!
Canàries ha rebut 19 milions per subvencions a les mercaderies per compensar la insularitat i en té promesos 38. Balears n’ha rebut 1,14. En el model de finançament actual, els ciutadans de Balears paguen 2.460 € i els canaris 889. Canàries no té pròpiament IVA en molts de productes. Els pressupostos de l’estat preveuen 1.362 milions per Canàries i per Balears 148… Llavors Rajoy, conscient de mostrar el llautó, treu la carta de la bonificació del descompte de resident, un apany a curt que tots sabem que acabarà incrementant els preus i encarint els passatges turístics, més fre a la nostra l’economia… I mentrestant en Company riu que riu per tenir content al seu cap.
Espanya té un evident desequilibri en la política territorial que la fa grinyolar de per tot. Fins ara ho ha pogut salvar amb els pressupostos i el «peloteo» de les sucursals dels partits estatals, plenes de polítics riallers, però cada vegada grinyola més. Un pot trobar repugnant viure a un país on s’han de regatejar partides econòmiques a canvi de suport polític, en comptes de fer polítiques econòmiques per créixer tots junts. O no, o li basta vetllar pels interessos del seu bocí de món. Qualsevol dels dos casos passa per redefinir el mapa polític de Balears, deixar enrere el sucursalisme i el tracte colonial que patim i tenir diputats que no rebin directrius de Madrid.
Autor: Joan Forcada