Moció que presenta el Grup Municipal de l’Entesa des Mercadal i Fornells al ple de l’Ajuntament des Mercadal
Assumpte: compromís per desenvolupar un urbanisme responsable
Exposició de Motius:
Des de les últimes eleccions autonòmiques i municipals ha augmentat la situació de fragilitat territorial i ambiental de les Illes Balears, i per tant de Menorca, per la desregulació territorial que promouen institucions públiques com el Parlament i el Govern Balear de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca.
Amb el Decret Llei 3/2011 el Govern Balear estableix que, fins al 2016, es poden atorgar llicències per edificar a urbanitzacions que no tenen tots els serveis, concretament el de clavegueram. L’excusa per prorrogar aquesta excepció és que els Ajuntaments, en temps de crisi «no han aprovat definitivament els projectes d’urbanització o dotació de serveis de clavegueram, per manca de recursos, perquè el termini és insuficient o per altres circumstàncies».
És molt probable que la situació econòmica dels Ajuntaments no millori gaire d’aquí al 2016, i que ens tornem a trobar amb una pròrroga que no farà més que consolidar una situació irregular, respecte dels preceptes bàsics de la Llei estatal del sòl. Ens temem que l’objectiu de la norma no és la dotació de serveis per evacuar correctament de les aigües residuals, sinó la possibilitat de donar llicències sense impediments de caire ambiental, evitan assumir uns costos importants.
La Llei de Turisme que va aprovar el Parlament l’any 2013 facilita que es pugui disposar absolutament de tot el territori per autoritzar, sense traves administratives ni ambientals, projectes al marge de qualsevol compliment de la legislació en matèria territorial i urbanística.
Alguns aspectes claus de la Llei són:
- Pretén subordinar la planificació territorial a l’interès turístic.
- Concedeix dispenses al compliment de paràmetres urbanístics adjudicats de forma arbitrària darrera la figura de l’interès turístic i autonòmic.
- Afavoreix la desregulació de les autoritzacions sobre activitats turístiques i usos del sòl.
- Obre el sòl rústic, fins i tot protegit, als negocis turístics (hotels, grans equipaments esportius, recreatius, culturals o de qualsevol altre ús que contribueixin a la desestacionalització) sense cap limitació ni urbanístic ni ambiental.
- Es possibilita el canvi d’ús de qualsevol construcció en sòl rústic afavorint les empreses d’allotjament turístic des Mercadal i Fornells
- Es rebaixen els requeriments ambientals i d’ordenació territorial per als establiments de turisme rural i agroturisme, en tant que se’ls deixa d’exigir la declaració d’interès general i l’avaluació d’impacte ambiental.
La incidència d’aquesta llei va molt més enllà de la regulació del model turístic de les Illes Balears, ja que afecta sobretot el model d’urbanisme i fins i tot d’ordenació del territori que ha de venir regulat per altres instruments i des d’un altre àmbit de competències que no són precisament les turístiques.
El Parlament de les Balear acaba d’aprovar la Llei del Sòl, probablement una de les més greus iniciatives legislatives que s’han impulsat fins a dia d’avui en relació a l’ordenació urbanística, ja que obre les portes a la construcció en sòl rústic i a l’autorització de projectes dins zones que actualment són ANEI o ARIP (especialment les que deriven de les proteccions impulsades per la LLei 4/2008).
La Llei 7/2012, de Mesures Urgents per a l’Ordenació Urbanística Sostenible, ja va impulsar la legalització de les parcel·lacions il·legals mitjançant la nova figura dels “assentaments en el medi rural”. Ara, la llei del sòl fa més passes en aquesta direcció, possibilitant la legalització d’habitatges en sòl rústic, i de pas la seva revalorització en el mercat immobiliari.
Aquesta llei pot consolidar altres amenaces per al territori balear:
- Redueix la reserva de sòl per a la construcció d’habitatges de protecció oficial.
- Lleva competències als Consells Insulars en favor dels municipis de més de 10.000 habitants, amb la qual cosa els seus consistoris podran aprovar els plans parcials i els plans especials que els permetran fer créixer el sòl urbà. Això suposa perdre la visió i coherència supramunicipal de la ordenació del territori.
- Es promou més creixement urbanístic difús, en contra de l’herència de contenció urbanística de la Llei d’Espais naturals, les moratòries urbanístiques i l’ordenació territorial sostenible.
Tot aquest procés d’amnistia iniciat, que contradiu la legislació bàsica estatal (RD-L 2/2008, text refós de la Llei del Sòl, i Llei 8/2013, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes) és una burla a l’esperit de les normes existents, suposa un greuge envers els no infractors i l’assumpció social de la indisciplina urbanística, ja que pot provocar un efecte crida (s’executaran noves irregularitats “esperant que arribi una altra amnistia”) i crearà una situació d’inseguretat jurídica.
I per completar la troika de la normativa urbanística, el Govern Balear està redactant una Llei Agrària que també tindrà competències en l’ordenació del territori, possibilitant la construcció d’habitatges en sòl rústic des Mercadal i Fornells
Finalment, el Consell Insular de Menorca ha fet públic l’esborrany de la Norma Territorial Transitòria, disposició prèvia a l’entrada en vigor de la revisió prevista del Pla Territorial Insular. Per una banda, aquesta norm s’adapta a les lleis del GB esmentades anteriorment i assumeix completament el seu contingut, facilitant la seva aplicació sense incorporar cap mena de restricció o paràmetre d’actuació adaptat a la realitat social, econòmica i ambiental de la nostra illa. És a dir, obre les portes a la construcció en sòl rústic protegit d’hotels de nova planta associats a grans equipaments (camps de golf i altres), a la legalització de construccions il·legals, etc.
I per altra, el CIM incorpora, per iniciativa pròpia, altres mesures que seran d’aplicació només a Menorca, entre les que destaquen:
- Elimina les zones de protecció ANIT del PTI actual.
- Crea àrees de transició a les zones turístiques, amb la qual cosa augmenta el futur sòl urbanitzable. Hem de tenir en compte que ara mateix el 49 % del sòl urbanitzable de tot el municipi des Mercadal encara està sense desenvolupar, sense construir.
- Fa possible que les construccions en sòl rústic puguin augmentar un 30% de volum.
La incidència de tota aquesta normativa tan desenvolupista en la ordenació territorial de Menorca serà enorme. Per desgràcia, la crisi que patim no ha servit per fer-nos replantejar les bases del model que ens està apropant al límit de la nostra capacitat de càrrega en molts aspectes (artificialització del territori, usos intensius del sòl, degradació dels espais naturals, generació de residus, consum d’aigua i energia, contaminació). Ans al contrari s’ha transformat en l’excusa per impulsar encara més una estratègia política adreçada a consolidar beneficis d’uns pocs, però poderosos col·lectius i persones a costa del territori, el medi ambient i el benestar social, fent servir el fals argument de la necessitat de «recuperar» l’activitat econòmica.
Si hom llegeix el document de conclusions, elaborat per tècnics i científics, de les jornades sobre els 20 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca que va organitzar l’Institut Menorquí d’Estudis el passat mes de novembre, trobarà afirmacions tan eloqüents com aquesta: “en general, i després de 20 anys, Menorca no disposa d’una gestió de la sostenibilitat diferenciada de la resta de l’arxipèlag. Els avenços en investigació i coneixement no s’han traduït en una gestió eficient vers la sostenibilitat. El fet de ser Reserva de Biosfera no ha servit, fins ara i amb algunes excepcions, per posar en marxa mesures o instruments d’actuació específiques. Encara més: els principals indicadors mostren que no s’ha aconseguit superar la contraposició existent entre desenvolupament econòmic i conservació dels recursos naturals, i que s’ha avançat molt poc en el model invers, aquell en el qual benestar i qualitat de vida no s’haurien d’acompanyar necessàriament de major pressió sobre els ecosistemes, els recursos i el patrimoni cultural” des Mercadal i Fornells
La conseqüència d’aplicar a Menorca aquesta normativa serà avançar més que mai en el procés de balearització. El PTI deixarà de ser una garantia per una gestió respectuosa del territori i un desenvolupament sostenible de l’illa, i els criteris i objectius de la Reserva de la Biosfera es convertiran en paper mullat. I el més greu de tot, reincidirem en el model econòmic que va crear la bombolla immobiliària que ens ha portat a la gran crisi.
Per tot açò, els Grup Municipal del l’Entesa des Mercadal i Fornells presenta davant el Plenari de l’Ajuntament des Mercadal per al seu debat i aprovació, si escau, l’adopció dels següents
ACORDS
- L’Ajuntament des Mercadal referma el seu compromís en desenvolupar un urbanisme responsable i de qualitat al servei de les necessitats del municipi i no dels interessos especulatius sobre el territori. En aquest sentit, aquest Ajuntament es compromet a: a. no introduir la figura dels assentaments en el medi rural en el planejament urbanístic municipal com a eina per a la legalització de parcel·lacions il·legals al sòl rústic, i a treballar per assegurar el restabliment de la legalitat urbanística b. oposar-se a la legalització d’edificacions en sòl rústic, segons estableix la disposició transitòria 10a de la Llei d’Ordenació i ús del sòl c. assumir, en el planejament urbanístic municipal, els requisits que contempla actualment el PTI dels projectes de turisme rural i agroturisme i altres activitats i usos dins el sòl rústic municipal en relació als tràmits de la declaració d’interès general i l’avaluació d’impacte ambiental.
- L’Ajuntament des Mercadal exigirà al Govern de l’Estat el compliment dels compromisos d’inversió en matèria de serveis bàsics en el nostre municipi, concretament en el nucli de Macaret, així com la construcció i posada en funcionament de la depuradora d’Addaia.
- L’Ajuntament des Mercadal sol·licitarà al Govern de les Illes Balears que redacti i engegui un pla per dotar de serveis bàsics, com clavegueram, els nuclis urbans que no disposin d’ells.
- L’Ajuntament des Mercadal sol·licitarà al Consell Insular de Menorca que la Norma Territorial Transitòria no creï àrees de transició (futur sòl urbanitzable) a les zones turístiques.
- L’Ajuntament des Mercadal sol·licitarà al Consell Insular de Menorca que la Norma Territorial Transitòria mantengui les competències dels Consells Insulars per a l’aprovació de plans parcials i plans especials pels municipis de més de 10.000 habitants, per tal de mantenir la coherència supramunicipal de la ordenació del territori des Mercadal i Fornells
- L’Ajuntament des Mercadal traslladarà aquests acords al Govern de l’Estat Espanyol, al Govern de les Illes Balears, al Consell Insular de Menorca i a la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears.
Fuente: Damià Coll – Entesa des Mercadal i Fornells