Amb Ona Cardona movent-se al ritme de les notes del seu clarinet, com dansant en paral·lel a la música; amb el peculiar estil del violoncel·lista David Apellániz, de qui es podien sentir les ‘bufades’ que sortien de la seva boca i amb què acompanyava les notes, com si el seu cos i els sons que desprenia fossin un apèndix de l’instrument; i amb l’expressivitat igualment gestual del pianista Enrique Bagaría, com marcant les cadències als seus companys d’escenari; la compenetració del trio fou gairebé total.
I tot plegat amb la passió omnipresent durant tot el concert, no tan sols per la interpretació d’un parell de peces prou significatives del romanticisme musical, moviment es pot dir que passional per definició, sinó també per la que el trio desplegà per dur-les a terme, açò en unes dosis suficients tot i ser un concert relativament curt de durada (poc més d’una hora) i ple d’intensitat.
Veient i escoltant els tres duos que oferiren a la primera part del programa (les tres peces de la fantasiosa, i romàntica, ‘Fantasiestücke op 73 per a clarinet i piano’ de R. Schumann, el melancòlic i tirant a trist ‘Madrigal’ d’Enric Granados i els més alegres i juganers ‘Requiebros’ de Gaspar Cassadó, aquests dos darrers essent duos per a violoncel i piano), amb aquesta passió i moviment damunt l’escenari, i donada també la seva bona compenetració, sense fissures ni excessos de protagonisme d’un sobre l’altre; ja s’intuïa que quan s’ajuntessin els tres músics en una mateixa peça, la mescla podria ser explosiva, en el bon sentit de la paraula, és clar.
I açò, amb aquella primera part com si fos una preparació per fer ganes de què arribés la següent, es va donar a la segona part, ocupada íntegrament amb el ‘Trio per a clarinet, violoncel i piano op 114’ de J. Brahms, la única obra que té aquest compositor de primera línia per a aquesta formació i on si bé cada instrument agafà vida pròpia, i fins i tot un moment donat podia semblar que cadascú feia el seu propi concert per separat, la realitat és que la sincronització entre ells va capgirar del tot aquesta idea, servint una conjunció senzillament perfecte.
El ‘Trio’ de Brahms no és una música lleugera ni ‘fàcil’ d’escoltar, sinó que tendeix a ser ‘feixuga’, per la pròpia densitat i pel de recarregats que tenen certs moments ben punyents. I, segurament, aquí hi trobaríem un altre dels encerts dels concertistes, capaços de mostrar tota aquesta ‘dificultat’ de manera entenedora, capaços de mostrar individualment tota aquesta passió que artísticament cercaven els romàntics per posar-la al servei del conjunt i fent-la arribar nítida als espectadors.
Així i tot, en aquesta transmissió, i també perquè es tracta d’una composició especialment dedicada al clarinet, si s’ha de destacar a qualcun dels músics d’aquest perfecte encaix és a la clarinetista menorquina Ona Cardona, demostrant la seva consolidació com a concertista d’aquest instrument i deixant clar, novament, que si bé duu músics menorquins d’aquest bon nivell professional al Festival és un cert impuls per a les seues trajectòries, aquest impuls i projecció també té direcció de tornada. Perquè és evident que els espectadors i el propi esdeveniment igualment se’n beneficien del recorregut que ja duen, actuant, a més a més, amb altres músics de la seva generació que també gaudeixen d’un merescut reconeixement.
La combinació passional de notes i moviments en el ‘Trio’ de Brahms acabà amb un ‘Allegro’ de manera trepidant i amb els tres instruments embalats, aturats en sec pels aplaudiments del públic, a qui encara regalaren un ‘bis’ final: un arranjament del tercer moviment del ‘Trio per a violí, violoncel i piano’ de Granados, coincidint amb el centenari de la mort d’aquest músic universal i aprofitant, com digué ella mateixa, que a la primera part del concert, a base de duos, Ona Cardona no havia tingut l’ocasió d’interpretar Granados i s’havia quedat amb ganes de fer-ho. En aquest arranjament, la part de violí va ser donada pel clarinet d’Ona Cardona, adoptant uns sons més aguts dels que s’havien sentit fins llavors i donant una bona volada a aquest fragment dolç i tendra de la composició.
El concert del trio format per la clarinetista Ona Cardona, el violoncel·lista David Apellániz i el pianista Enrique Bagaría va tenir lloc aquest dilluns 25 de juliol vespre al Claustre del Seminari de Ciutadella, essent el segon concert de la 44ª edició del Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella. El tercer concert del Festival arribarà el proper dilluns dia 1 d’agost a les 21.30 hores, també al Claustre del Seminari i amb els percussionistes Cayetano Gómez i Manuel Alcaraz com a protagonistes.