Mentre escric això estic escoltant el debat d’investidura, i la tertúlia que hi ha a RAC1, com es veu, els homes poden fer més d’una cosa a la vegada.
A la tertúlia radiofònica hi ha persones de diferents ideologies, però m’ha sobtat l’afirmació d’una d’elles, la senyora Galdón d’en Comú Podem, quan deia que avui és un dia molt trist per tothom, ja que Rajoy serà president d’Espanya. Aquesta mania podemita d’atorgar-se la representació de tothom quan argumenten les seves tesis és molt emprada, de moment pels set milions nou-cents mil votants que va tenir el PP deu ser un dia feliç.
Alterno la tertúlia amb la investidura, ja que aquesta no té gens d’interès, és com anar a veure la pel·lícula del Titànic, el final naufraga, i aquí ja sabem com acabarà la votació de dissabte. A part de veure com el PSOE intenta maquillar el seu canvi d’opinió, del No és No, a l’abstenció, veure com el senyor Hernando, escuder de Pedro Sánchez intenta justificar el canvi d’estratègia, la cara de Sánchez, que anirà diumenge a Salvados a donar la seva versió de tot el que ha succeït , potser això ho hauria de fer directament davant la militància, però estem al món de la política espectacle i es fan aquestes coses.
Avui assistim a la política teatral, aquella que no serveix per res, passarem dos dies escoltant paraules buides, de justificació, d’atacs, mentre Rajoy fa el seu discurs i va tirant endavant sàpiguen el que li contestaran, doncs ja ha tret la resposta escrita a la intervenció de Hernando, aquí tot és molt previsible, i que s’ho pot tirar a l’esquena perquè sap que diguin el que diguin, dissabte serà president. El PSOE diu que no confia amb ell, però que pel bé d’Espanya desbloquejarà la situació, això ho hagués pogut fer molts mesos enrere i treure molt més redits, ja que ara sembla una rendició incondicional. El PSOE també culpa Podemos de què no s’hagués pogut fer un govern de canvi al març i que gràcies a Iglesias, Rajoy serà president. Podemos amb el seu discurs populista culpa a tothom, i es presenta com a única solució a tot, sense fer autocrítica pel milió de “desertors” que va tenir a les segones eleccions, potser produïts perquè quan va tenir l’oportunitat de formar govern amb el PSOE, no va tenir-hi cap interès real i va demanar les carteres ministerials per poder tenir el control polític del país. (Vicepresidència, Defensa, Interior, en vers dels ministeris més socials a on poder fer política en favor dels més desafavorits que diu representar). Els nacionalistes catalans i bascos a la seva. Tota una posada en escena, per perdre una setmana més, perdre el temps veient com avui el PSOE vota NO i dissabte amb l’abstenció farà president a Rajoy, mantenint el morbo de si aquesta abstenció serà en bloc, per disciplina de partit, o hi haurà dissidents fent encara més gran la trencadissa dintre del partit.
Passada aquesta setmana teatral dilluns començarà la feina de veritat, a on veurem el que s’ havia demanat durant molts anys, pot ser amb la boca petita, un govern sense majoria absoluta, que ha tardat massa temps a formar-se per la mala gestió de la situació que han fet els polítics, que s’hagi de pactar llei a llei, arribant a acords d’equilibri i que beneficien al conjunt dels ciutadans, que és el que s’espera d’aquesta situació i que no es produeixi el no pel no, ja que els polítics a la fi estan per servir als ciutadans i no els seus interessos partidistes o encara pitjor, personals, i si els vots han donat aquesta correlació de forces, que ho gestionin per difícil que sigui, en positiu, encara que alguns ja han avisat que serà un hivern calent mobilitzant a la gent al carrer, sense saber encara quines seran les decisions que es prendran, però ja diuen que siguin les que siguin i estaran en contra.
Autor: AlfredoBenosa