Llegeixo que la Fundació Suñol es va omplir com mai no s´havia omplert, amb assistents a la primera sessió de treball del col·lectiu Dilluns al Sol a càrrec de veus molt significatives del sector cultural: Gemma Sendra, Ferran Garcia Sevilla, Mery Cuesta, Valentín Roma, Iván de la Nuez i el cineasta Pere Portabella.
S´hi va constatar i debatre -entre altres coses- que les retallades en l´àmbit de les arts plàstiques han deixat marginats i desorientats molts dels artistes que volien canviar el món i que s´acolliren a l´estètica esotèrica impulsada i finançada per la Consellería de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Lluis Racionero ,un dels assagistes més prestigiosos i innovadors del nostre panorama cultural, autor del llibre.
“Art i Ciència” Laia/Barcelona p.26 i 27, adverteix: “Una bona part de l´art contemporani és incapaç de comunicar emoció l´espectador (..) No són obres d´art perquè no reneixen a la seva segona vida en l´espectador, i no és possible d´acceptar-les com a art sense aquesta condició, tot i que crítics preeminents i esnobs notoris les proclamin amb vehemència com a tals. Si ens deixéssim arrossegar per aquestes sentències cauríem, també nosaltres, en el galdós parany de l´esnobisme, o ens trobaríem ensarronats com al retaule de “maese Pedro” o el vestit del rei: aquell rei que anava nu i que malgrat això els cortesans el veien sumptuosament abillat només perquè ell ho deia, fins que un infant denuncià la impostura”.Cal renovar el sector cultural d´acord amb les necessitats dels nostres dies…
Fuente: Jordi Pausas