Hi ha notícies que interessen, d’altres les saltes solament llegir el titular, i en altres penses, però que haurà fumat el seu protagonista? En aquest apartat estan les declaracions del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública del govern català Jordi Puigneró, quan diu que Catalunya ha de crear una nació digital en forma de república, fins que no sigui possible desplegar la república catalana en forma física. Puigneró posa com a exemple Estònia, que està construint una nació digital en què en cas d’invasió el govern estonià sigui capaç de seguir existint sense dominar el territori físic. Això és el que tenen les repúbliques simbòliques, no fa falta territori.

Realment crec que no saben com explicar que no tenen res, que tot el que han fet fins ara a Catalunya no ha portat enlloc. Molt simbolisme, molts CDR, molta crispació, gent a la presó i fora del país fent la Casa de República a Brussel·les, i per altra banda es reuneixen amb el govern espanyol per parlar d’autonomisme, això si, deixant clar que ho fan fins que puguin implantar la república.

Discursos diferents segons l’ocasió i l’interlocutor. Ho hem vist en l’homenatge a les víctimes del 17-A a Barcelona, que malgrat la pancarta penjada per uns “valents” anònims, ningú s’ha fet responsables de l’autoria, en l’acte oficial es van comportar, per una vegada, amb respecte cap a les víctimes i la resta d’assistents, potser perquè l’opinió majoritària era que no tot val, i van veure que tot el que fessin de simbolisme independentista se’ls podia gira en contra davant l’opinió publica, encara que pensessin que ja tindrien oportunitat de fer-ho més tard, doncs l’ANC i Òmnium ja teníem preparat un acte davant la presó de Lledoners, malgrat que l’exconseller Forn havia demanat que el protagonisme fos de les víctimes, i que no l’impliquessin amb homenatges de caire polític, tal com havia fet el Major Trapero. Els desitjos de Forn no van estar tinguts en conta, i l’acte, en el que no es va escoltar cap frase de record de les víctimes o contra el terrorisme, es va portar igualment a terme, convertint-lo en una reivindicació de l’independentisme que necessita d’aquests esdeveniments d’autoafirmació per sentir-se viu. Quim Torra que va aguantar al costat del Rei a Barcelona, a Lledoners va canviar al discurs instant a “atacar a aquest injust Estat espanyol”, més llenya al foc, el que va provocar una picabaralla entre Torra i Albiol a l’acte de Cambrils, i la sol·licitud del líder del PP a Pedro Sánchez demanant que l’amenaça de Torra sigui contestada, cosa que no pensa fer el govern del PSOE, ja que la seva vicepresidenta, Carmén Calvo, malgrat qualificar la frase d’inacceptable, no la considera un atac a l’Estat, per tant no es prendran mesures.

Mentre Catalunya bull, Artur Mas segueix tranquil·lament de vacances a Menorca, mirat amb lupa després de la intervenció a l’Ateneu, qualsevol moviment seu genera notícies de perfil baix, com la del bany a Cala Galdana quan hi havia la bandera vermella, cosa que m’estranya que a algú li estranyi que no la respecti, doncs una persona que ha desafiat a la Constitució espanyola, va portar endavant un referèndum com el del 9-N, que va llegir com una victòria aclaparadora de l’independentisme els resultats del 27-S amb un 47% de suports, portant als catalans a emprendre el viatge a l’Itaca de la república catalana, i quan els grumets de la CUP el van enviar a la paperera de la història, va deixar el timó al seu successor Puigdemont, el qual en veure les costes d’Itaca el 27-O, i ensumar perill, va fer com el capità del Costa Concòrdia i va abandonar el vaixell, deixant instaurada una república simbòlica, amb tots els components de martirologi necessaris per mantenir la flama encesa dels seus acòlits, encara que sigui fer una república digital, que segons Puigneró, permet governar un país sense tenir país. A un personatge com Mas, que ha desafiat a tot un Estat, mai l’aturarà una bandera vermella a la platja. Potser ho va fer perquè no coneix el seu significat, ja que a Catalunya, a les platges, solament posen banderes grogues.

Autor: Alfredo Benosa