El Consell de Govern ha aprovat el projecte de llei d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears, que ara iniciarà la tramitació parlamentària. El projecte va ser impulsat per la Conselleria de Serveis Socials i ha estat presentat per la Conselleria de Presidència, de la qual ara depèn l’Institut Balear de la Dona (IBdona). S’ha presentat davant un centenar d’associacions i té l’informe favorable del Consell Rector de l’IBdona.
La futura llei d’igualtat, que estarà aprovada i en vigor enguany, incorpora com a principal novetat la tipificació de l’impagament de les pensions com a violència econòmica, al mateix temps que identifica la violència econòmica com un dels sis tipus de violència masclista que defineix la llei.
Amb aquesta llei, es considera que hi ha violència quan no es pagui la pensió d’aliments de manera voluntària i com a manera de continuar controlant i maltractant econòmicament la dona.
La norma reconeix a les víctimes d’aquesta violència econòmica el dret d’accedir a les mateixes ajudes i prestacions que les víctimes d’agressions físiques o psicològiques. Aquest dret el garantirà també la renda social, que possibilita que les dones que denunciïn l’impagament de la pensió d’aliments puguin ser beneficiàries de la prestació.
Una altra mesura que preveu la llei és l’obligatorietat de les administracions de disposar de recursos suficients per atendre les víctimes de violència masclista, i en fixa un mínim per criteris poblacionals. Així, hi ha d’haver, com a mínim, una plaça en un centre d’acollida per cada 3.500 dones, i un centre d’atenció i assistència psicològica per cada 100.000 dones, distribuïts per les quatre illes.
El projecte de llei inclou mesures per promoure la igualtat de gènere no sols en totes les administracions públiques de les Illes Balears, sinó també en les entitats privades que hi subscriguin contractes o convenis de col·laboració o siguin beneficiàries d’ajuts i subvencions. Així, per exemple, no es podran concedir subvencions, beques o ajuts als sol·licitants sancionats o condemnats per haver exercit o tolerat pràctiques laborals considerades discriminatòries per raó de sexe o de gènere.
Entre les mesures que afecten les administracions destaquen, per exemple, la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques dels poders públics de les Illes Balears per valorar el seu impacte en la situació de les dones i dels homes com a col·lectiu. L’informe d’impacte de gènere també es farà extensiu als avantprojectes de pressuposts. També s’obliga les administracions a aprovar plans d’igualtat.
El projecte de llei té incidència en àmbits com l’educatiu, en què s’estableix la necessitat de garantir que en els centres es posin en marxa projectes coeducatius, que fomentin la construcció de les relacions igualitàries de les dones i els homes sobre la base de criteris d’igualtat. En aquest sentit, s’haurà de garantir que en tots els centres hi hagi una persona responsable de la coeducació.
També afecta àmbits com l’accés a l’ocupació, en què s’incentivarà la contractació estable i l’ascens a nivells superiors de les dones o es fixarà que el Servei d’Ocupació de les Illes Balears no pugui tramitar cap oferta d’ocupació que pugui ser discriminatòria per raó de sexe. També s’afavorirà la consecució de plans d’igualtat a les empreses i es fomentarà la inclusió de clàusules destinades a promoure i garantir la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació per raó de sexe en la negociació col·lectiva.
Amb aquesta normativa, el Govern pretén anar més enllà d’una declaració d’intencions, atès que fixa per llei drets i obligacions en matèria d’igualtat, tant en l’Administració pública com en entitats privades. La llei s’emmarca en el compliment dels acords de governabilitat de l’executiu i demostra la transversalitat de les polítiques d’igualtat a totes les conselleries i entre totes les institucions.
D’altra banda, el text defineix, per primera vegada, les competències de cada institució de les Illes Balears en aquest àmbit; estableix i defineix les competències que han de tenir totes les institucions en matèria d’igualtat; fixa prohibicions i sancions que van des dels 3.000 euros fins als 90.000 per infringir la normativa en matèria d’igualtat d’oportunitats, i inclou la creació de noves figures com l’Observatori de la Igualtat o el defensor o defensora de la Igualtat de Dones i Homes.