En el Ple de juny de l’Ajuntament de Sant Lluís, es va escenificar la rancúnia entre exsocis de govern, més que el funcionament normal d’un ajuntament, amb les corresponents discrepàncies que pot haver-hi entre partits. A Sant Lluís ara no va d’això, ara surt la bilis acumulada en aquests tres anys, en què com en una ruptura de parella tots se senten traïts.

Dels cinc punts de l’ordre del dia que anaven a votació, tres varen estar desestimats. Van tornar a quedar sobre la taula els dos punts que tractaven de modificacions de crèdit i que el mes passat ja hi havien quedat, per tant les inversions que vol fer l’equip de govern estan bloquejades. En el debat entre partits els retrets van ser mutus. L’equip de govern acusava a l’oposició de bloquejar el funcionament de l’ajuntament i l’oposició acusava a l’equip de govern de falta de transparència i de no convocar les oportunes comissions per debatre’ls. Mentre el debat i les acusacions que es feien entre els membres de Volem i el PP eren en to correcte, donades les circumstàncies, ja que el qui governa ho ha de passar molt malament veient com no prosperen les seves propostes, les respostes cap a PSOE i PI eren molt més agressives i alguna vegada fins i tot grolleres, impròpies d’un debat polític, veient-se que hi ha molt ressentiment i ferides mal curades entre els antics socis de govern. La batlessa va impedir contestar al regidor del PSOE que li anava a replicar una resposta que li havia fet dient que ja estava contestada que no tenia la paraula. Si això i amb el to que es va dir ho hagués fet el PP a la passada legislatura, el més suau que s’hagueren sentit dir és que eren uns dictadors hereus del franquisme.

Però lo interessant va estar a les mocions a on els tres partits a l’oposició van presentar la seva en petites modificacions, que era que el programa de festes es fes amb els quatre idiomes com s’havia fet sempre, en vers d’un de sol, en aquest cas el català. Les tres varen tirar endavant amb els 6 vots del PP, 2 de PSOE i 1 del PI i els 4 en contra de Volem Sant Lluís. Aquí la batlessa va explotar dient que faria el que ella voldria, que el programa de festes era cosa de la batlessa i que no era normatiu portar aquest punt a Ple, per tant no faria cas a l’acord de Ple, malgrat que els partits que ho reclamen tenen mil vots més que Volem S. Lluís (1811 contra 811)i el clam popular que demana que es tinguin en compta tots els residents, però com que és competència de batllia el programa es faria solament en català, què no és tan difícil d’entendre, i com a favor es posaria un codi QR amb els altres idiomes, això dit pels que deien que serien transparents i escoltarien al poble sobta una mica. Aquí el debat es va escalfar entre Volem i els antics socis de govern, tornant a sortir les ferides mal tancades que es gangrenen, mentre que els regidors del PP assistien a la batussa sense dir res i solament els faltaven les crispetes per seguir el lamentable espectacle. Espectacle que va acabar quan la batlessa li va dir a la senyora Borràs, amb un to encara més aïrat si cabia, que si volia governar presentes una moció de censura.

Moció de censura que sembla ser no es presentarà doncs cap dels partits està interessat a tenir la batllia, ja que en vers de mirar pel bé del poble miren pels seus interessos i fan càlculs electorals per d’aquí un any, però el poble de Sant Lluís no pot seguir paralitzat per la inoperància d’uns, els ressentiments dels altres, i el se me’n fot general. Algú ha de moure fitxa per formar un govern efectiu, que pacti un acord de mínims encara que sigui amb una pinça al nas si no els agrada l’olor del qui pactin i que facin feina pel poble. Els veïns i veïnes de Sant Lluís no es mereixen ser víctimes de la inoperància i la rancúnia.

Autor: Alfredo Benosa