La diputada menorquina i portaveu del Grup Socialista al Parlament en matèria d’Educació Cristina Rita ha explicat avui els recursos que el PSIB-PSOE interposa contra el Decret 15/2013 pel qual es regula el Tractament Integrat de Llengües (TIL) i contra les instruccions del secretari autonòmic d’Educació, Cultura i Universitats, de 9 de maig de 2013 que la Conselleria ha remès als centres sobre com han d’elaborar els projectes per aplicar aquest Decret. En concret s’interposa un recurs davant la justícia a la jurisdicció Contenciós-administratiu respecte al Decret i un d’alçada administratiu contra les instruccions, ja que aquestes encara no esgoten la via administrativa.
Sobre el Decret Cristina Rita adverteix que no té en compte “si els professors estan preparats per donar classes en anglès en matèries no lingüístiques, ni tampoc si l’alumnat està preparat per rebre-les, amb el perill d’augmentar el fracàs escolar que això suposa. La diputada també ha detallat que “l’article 20 obre una porta per tal que els centres que no puguin complir amb allò que diu el Decret puguin preparar el seu propi projecte de llengües si l’aprova 2/3 dels Consell Escolar i si es fa una consulta als pares i mares. Però quan la Conselleria veu que la majoria de centres opten per aquesta via treuen les Instruccions que ara hem recorregut en alçada.”
Rita ha exposat les motivacions per interposar els recursos com “l’única opció que queda després de la impossibilitat d’arribar a cap pacte amb la Conselleria ni que se’ns hagi acceptat cap proposta en aquests dos anys de legislatura. Volem ser la veu de tots els col·lectius i persones individuals de la comunitat educativa que estan en contra d’aquesta normativa.” De fet recorda que fa unes setmanes el PSIB-PSOE ja va interposar recurs d’alçada contra l’ordre de la Conselleria de concertar places educatives amb escoles que segreguen per sexe, “i ho farem cada vegada que ens trobem amb una normativa que considerem lesiva dels interessos del sistema educatiu de les Illes Balears.”
La diputada també ha verbalitzat el parer dels socialistes acusant al Govern autonòmic d’adoptar decisions que són “absolutament ideològiques i no pedagògiques i que, a més, no s’ajusten a dret. Pretenen impulsar una ideologia retrògrada sense cercar el consens de ningú, ho diu tota la comunitat educativa. De fet l’Associació de Directors de Centres de Secundària i les APIMES també han anunciat recursos al TIL, mentre la Plataforma per l’Educació que s’havia format el 2011 per aconseguir un gran pacte per l’educació a instàncies del Cercle d’Economia de les Illes Balears ha romput la col·laboració amb la Conselleria i els centres docents han anunciat una vaga indefinida per a principis de curs 2013-2014.”
Respecte al recurs d’alçada contra les instruccions Rita exposa que aquestes “haurien de ser d’àmbit intern d’organització, però en aquest cas desborden aquest àmbit i afecten l’esfera dels drets i interessos dels centres educatius, professorat, APIMES, progenitors i alumnat, que no poden al·legar perquè les instruccions no tenen tràmit d’audiència.” S’haurien d’haver aprovat pel Consell de Govern “perquè tenen intenció reglamentària, i atès això, haurien de ser nul·les ja que han estat dictades per un òrgan que no té aquesta potestat. A més s’hi exclou les hores dedicades al temps d’esplai i l’àrea de religió/activitat alternativa del còmput d’hores, cosa no prevista en el Decret”; mentre “endureixen encara més els termes del TIL causant un important problema als centres i desassossec als progenitors.”
Sobre el recurs davant la Justícia contra el Decret s’interposa “no perquè no estiguem d’acord amb implementar millor la llengua estrangera, sinó perquè es fa sense saber quins recursos s’utilitzaran, ni si n’hi haurà més; perquè resulta improvisat i tota la comunitat educativa s’ha manifestat en contra (només contenta al Círculo Balear); perquè estableix per a l’educació primària un repartiment equilibrat entre les tres llengües sense respectar l’autonomia pedagògica; perquè segons les dades de l’IAQSE (de la pròpia Conselleria) el sistema actual ja permetia l’adquisició de les mateixes competències en les dues llengües oficials a l’acabament dels estudis obligatoris i perquè es modifica, mitjançant un Decret, la Llei de Normalització Lingüística.”
En definitiva Rita torna a denunciar el que s’amaga rere el Decret. “Que hi hagi manco hores de català i més de castellà quan la llengua minoritzada és el català i, a més, és bo tenir una llengua de cohesió social davant la diversitat d’alumnat.”
Fuente: PSOE Menorca