No faré cap comentari perquè tothom ho va veure i s’ha parlat suficient de com va anar la votació al Parlament, per proclamar la república catalana, de tot el que va passar el dijous anterior, de com des de Catalunya es va perdre l’oportunitat d’agafar el control de la situació, avançant-se convocant eleccions. Comentaré la cara de circumstàncies de Puigdemont durant tota la sessió, l’estranyesa de què no hi hagués una proclamació formal de la república per part del President d’una manera explicita, amb força i alegria, una vegada acabada la votació. El seu silenci donava a entendre totes les tensions i pressions rebudes des de dintre del mateix govern fins a arribar en aquell punt. Va sortir del Parlament sense cap comentari, cara llarga. Tothom que estava a la plaça de Sant Jaume esperava la sortida de Puigdemont i Junqueras al balcó de la Generalitat, per fer com va fer Tarradellas amb el “Ja sóc aquí”, dient “Ja tenim la República Catalana” i tot seguit retirar la bandera d’Espanya de la Generalitat. Res d’això va succeir i es varen començar a refredar una mica els ànims i desorientar-se alguns independentistes. En mig de la celebració va arribar l’aplicació de l’article 155 i la convocatòria d’eleccions pel 21 de desembre, junt amb el cessament de tot el govern i la dissolució del Parlament català. De totes maneres l’article 155 suspèn les estructures de l’estat de l’autonomia, les quals ja queden derogades i sense efecte en el moment que es proclama al Parlament la república catalana, si és que realment es va fer, per tant hem de veure en quina legalitat es posaran els polítics catalans, ja que si no fan cas dels seus cessaments per considerar que ja formen part d’un altre país en què Espanya no té res a dir, han de seguir com a govern provisional de la República catalana fins que hi hagi eleccions constituents, i si és així quina serà la reacció del govern espanyol. Aquí es veurà fins a on estan disposats a arribar els polítics catalans per defensar aquesta independència. El cessament del Major dels Mossos, acceptat sense cap problema i la seva substitució ens podria donar una idea per on aniran les coses. No es pot fiar tot a la mobilització ciutadana, si el mateix Puigdemont quan finalment dissabte es va dirigir al poble català, en una elocució gravada, en cap moment va emprar la paraula “república”, o independència, referint-se a la situació com “una etapa en què hem entrat, demanant paciència, perseverança i perspectiva”, encoratjant al poble a resistir, acabant amb un Visca a Catalunya. Tot molt ambigu.
Potser ara es comencen ha adonar que fer una república, un país nou, no és tan senzill com reunir-se i proclamar-ho, quan darrere no tens ni una estructura d’estat, ni un banc propi, ni control de fronteres, ni tan sols reconeixements internacionals. Ara és el despertar a la realitat, i no es pot fiar tot a la mobilització del poble, deixant-ho en mans de l’ANC, Òmniun o la CUP.
Que faran els partits independentistes davant la convocatòria d’eleccions del 21 de desembre.? Alguns ja han dit que no participaran en unes eleccions convocades per un país que no és el seu, que s’ha de boicotejar-les, però a la vegada si no participen el nou parlament que surti serà de partits constitucionalistes, per tant i malgrat es torni l’autogovern al parlament català, el retrocés pot ser espectacular i tirar enrere quaranta anys.
En un article al diari El Punt, Junqueras, sempre a l’expectativa, ja adverteix que “els propers dies s’hauran de prendre decisions, i no sempre fàcils d’entendre, que es viuran moments d’incertesa, de dubtes o de contradiccions entre allò que volem i el camí que s’esculli en cada fase per arribar-hi, no renunciant mai a les urnes per validar la república.” Després de llegir aquest article de Junqueres, ens podem anar preparant per veure com s’adapten al que vindrà, encara que sigui renunciant a tot el que han fet fins ara per tal no perdre quota de poder encara que siguin unes eleccions autonòmiques a on es podrà contar de veritat els vots. S’obren temps interessants.
Autor: Alfredo Benosa