Aquesta expressió ens remet a l’engany, a actuar amb duplicitat, al si però no, fins i tot al “ara no toca”.
A l’època de Jordi Pujol es deia que Convergència i Unió amb en Duran al cap a Madrid, feien la Puta i la Ramoneta, o sigui que per aconseguir algunes engrunes, recolzaven tant governs del PP com del PSOE, i a Catalunya deien tot el contrari, la política de “peix al cova”, pescar el que es pugues.
Semblava que amb la desaparició política de Jordi Pujol i la sobtada deriva cap a l’independentisme de Convergència, aquestes militants tan efectives les havien donat de baixa del partit.
Ahir però varen tornar a sortir a escena en la votació a la Presidència del Congrés, ja que els 10 vots en blanc que varen fer possible en tranquil·litat la presidència de Ana Pastor, i que es varen tornar en favorables a l’hora d’escollir la Mesa del Congrés, tothom creu sense ser massa llest, que són dels convergents i PNV, vots convergents que a canvi els garanteixen tenir grup parlamentari propi, amb la complicitat del PP, ja que per llei no el poden tenir, i que d’entrada suposen 42.000 € mensuals per Convergència, el fet de poder intervenir al Congrés com a grup, sortint de l’embolic del grup mixt, i la devolució de les despeses de mailing fets a la campanya, una bona picossada en total, que ajudarà a pagar lo de les seus embargades.
La política fa estranys companys de llit, perquè el PP també dona corda a Convergència, que segons diu el mateix PP és el partit que vol trencar Espanya.
No sé com s’ho agafaran els militants convergents independentistes, molts de nova fornada, com la mateixa Convergència, ara Partit Demòcrata Català, ja que els hi han venut que no volien saber res d’Espanya, que en 18 mesos tindrien feta la desconnexió de l’estat espanyol, i per altra banda donen suport al PP.
També la resposta de Podemos davant aquest fet no té desperdici, esquinçant-se les vestidures pel que ha fet Convergència, que segons ells ha donat tot el poder al PP i ha trencat un possible pacte d’esquerres amb nacionalistes, quan si s’han repetit les eleccions ha sigut causa seva per no recolzar la candidatura del PSOE, solament pensant amb els seus interessos, per ser el primer partit de l’esquerra, per fer el sorpasso, i sobretot En Comú Podem que no ha fet altra cosa al Parlament de Catalunya que votar el mateix que el PP, deixant sempre al govern català als peus dels cavalls de la CUP, tant en la investidura de Puigdemont, com en els pressupostos fallits de la Generalitat, ja que PP i En Comú Podem veren votar en contra, portant al President català a haver de passar una moció de confiança el pròxim mes de setembre.
Tot això posa de manifest la desconfiança que hi ha entre les forces d’esquerre, entre elles mateixes, i nacionalistes, perquè saben que tots tenen a la militància a la Puta i la Ramoneta, que treuen una o altres segons convingui o a on es trobin.
Amb aquest panorama de parlar d’una manera i actuar d’una altra, fa que els votants cada dia creguin menys amb els seus representats, ja que mai estem segurs de quina de les dues militants trauran per fer el discurs.
Tema a part és la preocupació que hi ha el Congrés dels Diputats, pel nen de la Bescansa, que ahir no el va portar a la feina, els diputats preguntaven com estava, si anava creixent i si li havien sortit alguna dent, es veu que ahir l’efecte sorpresa per desviar l’atenció de la votació ja no era necessari.
Autor: Alfredo Benosa