Quan estudiava gramàtica, m’explicaven que hi havia tres gèneres gramaticals, masculí, femení i neutre, aquest últim pels plurals i que incloïa els dos gèneres . Un dia algú va decidir que el gènere gramatical era sexista i un exèrcit de correctors va imposar les normes que tots coneixem, donant pas al llenguatge políticament correcte de companys, /companyes, ciutadans/ciutadanes, amics/amigues, que tant agrada en els mítings principalment a l’esquerra però que la dreta per no ser menys, també s’apunta al carro, partint de l’error de què el gènere gramatical es refereix al sexe i que ha evolucionat fins a fer paraules inexistents com la darrera a l’Ajuntament de Barcelona que han fet un Donanatge al Consell de les Dones d’Horta Guinardó, canviant la paraula homenatge perquè els i va sonar a masculí, per Donanatge, perquè era per dones, es com si a un pilot , si és dona li diguéssim pilota.
Les tendències actuals van més enllà i acaben sent retorçades i alhora contradictòries com en el programa d’Iniciativa per Catalunya de les eleccions de 2012 que desdoblava solament el que des del seu punt de vista era bo, autònoms/autònomes, empleats/empleades, treballadors/treballadores, fills /filles, en canvi no desdoblava el que era pervers per ells/elles, ja que parlava de directors, diplomàtics, empresaris, inspectors d’hisenda, polítics, poderosos, o sigui el mal és maculí i no cal desdoblar.
Enguany l’Ajuntament de Barcelona a la convocatòria d’ajuts i subvencions (es pot veure a la seva pagina web) diu que s’eviti l’ús del llenguatge discriminatori i sexista a les sol·licituds , o sigui que si presentes un projecte que digui “vull fer aquesta activitat per als nens” no tel‘accepten, com ja ha passat, dient que s’ha emprat un llenguatge discriminatori i sexista.
El realment sexista i discriminatori i contra el que s’ha de lluitar perquè no passi, és que homes i dones per la mateixa feina cobrin un sou diferent, sempre més baix el de la dona, i això no es soluciona amb desdoblaments de gènere . Lo important no és dir, avisaré al cambrer o la cambrera sinó que cobrin igual.
Tot aquest postureig no s’empra quan hi ha accidents, per exemple, cau un avió i diuen hi ha hagut 180 morts, no es diu mai morts i mortes, es suposa que també hi havia dones en l’aparell, tornem doncs a què lo dolent és te que dir en masculí, per altra banda tampoc desdoblem els noms quan per tots dos es pot entendre erròniament com a femení, ja que no parlem de sexe sinó de gènere gramatical, en aquest casos sembla que ho tenim tots clar, diem: electricista, telefonista, recepcionista, ciclista, anestesista, massatgista, economista, periodista, etc. siguin homes o dones qui facin aquestes tasques, perquè posats a fer podríem dir, ciclista i ciclisto, periodista i periodisto, gilipolla i gilipollo.
En literatura afortunadament no s’empra aquest llenguatge, ni en les converses corrents, ja que la raó gramatical s’imposa. De totes maneres hi ha un llibre que recomano, titulat “Contes per a nens i nenes políticament correctes” de James Finn Garner, a on tots els contes masclistes i sexistes que ens han explicat sempre, son traduïts a un llenguatge políticament correcta a on a part dels desdoblaments, els nans de la Blancaneus són “persones d’estatura anormalment reduïda” i que farà el delit dels desdobladors/desdobladores i del llenguatge políticament correcte.
Segurament moltes i molts de les, i dels, que empren aquest llenguatge que creuen tan progre, no saben que un dels primers que el va emprar va ser Mussolini, quan es dirigia als feixistes italians com “germans i germanes”.
Autor: Alfredo Benosa