L’any 1962 el cinema italià va donar una gran pel·lícula, que va ser de culte a la seva època, titulada Il Sorpasso, ( el títol en espanyol era La Escapada) interpretada magistralment per Vittorio Gassman, que fa el paper d’un jove triomfador que viu al límit , que es troba amb Roberto (J.Luis Trintignant) un tímid estudiant a qui convida a passar un dia de vacances fora de Roma. Discoteques, diversió i sobre tot una conducció temerària amb un descapotable, per part de Gassman, fent sonar el seu clàxon a cada avançament, clàxon de tons, que es va popularitzar a l’època instal·lant-lo molts cotxes, tants que al final la DGT el va prohibir. Com era de preveure el final de Il Sorpasso, acaba amb què el cotxe cau per un penya segat al mar, morint l’acompanyat però el conductor (Gassman) es salva.
Un sorpasso que acaba malament i amb tragèdia, una mica com el pretès sorpasso de Podemos al PSOE que teníem tots tant coll avall. Un sorpasso que ha portat la mort de Izquierda Unida engolida per Podemos sense treure un resultat brillant com esperaven i donaven les enquestes. No solament això sinó que la suma de Podemos més totes les confluències i Izquierda Unida, ha tret els mateixos diputats (71) però ha perdut més d’un milió de vots (6.112.021 el 20D) per 5.049.734 el 26J.
Possiblement la manera de conduir el cotxe de Pablo Iglesias amb Garzón al seu costat, en què ha anat donat bandades, passant de ser l’esquerra radical a socialdemòcrata, fins a dir que admirava a Zapatero i li demanava consell (molts devien sortir corrent al sentir això) la inconcreció amb el referèndum a Catalunya, aquest no aixecar massa la veu per no ferir a segons quins possibles votants més moderats, que tampoc ha aconseguit portar a la seva candidatura, l’error de càlcul de pensar que tots els votants de I. Unida votarien a Podemos, a fet que contra pronòstic, el sorpasso no es produís i amb l’intent, acabar caient pel barranc com a la pel·lícula d’en Gassman. Iglesias i els seus feien la nit del 26J la mateixa cara que Vittorio Gassman a la pel·lícula, de pensar ¡¡ que he fet, com ha pogut passar!!
Si ens centrem a Menorca, el mateix a passat amb la lluita per l’esco al Senat. A ultima hora es va fer el conglomerat Units Podem Més, per aconseguir-ho però ha sigut Units Podem Menys, ja que també la suma de vots del 20D Podemos més Som Menorca era de 13.789 vots, units n’han tret 12.037 o sigui 1.752 vots menys, mentre que la senadora del PP ha augmentat 1.498 vots en relació al 20D tornant a guanyar l’esco al Senat.
La idea de la cúpula dels partits que s’han unit per tal d’aglutinar tots els vots, es veu que no és compartida pels votants, que no voten a “toc de pitu” el que la direcció vol, tenen el seu criteri i si com a les eleccions anteriors hi ha dues opcions en el cas de I. Unida i Podemos o a Menorca Som Menorca i Podemos i es va votar una o altre era perquè la sensibilitat dels votants així ho volia, encara que les direccions dels partits els tinguin únicament com a estadística per treure vots, els votants tenen les seves filies i les seves fòbies, que fa que mai votin a un partit per molt que formin coalicions.
He de dir que jo era dels que creia que hi hauria el sorpasso, vaig fer cas de les enquestes, perden la perspectiva del que faig jo quan em pregunten, que és contestat tot el contrari del que penso, creia que era jo sol qui ho feia, però vist els fracassos de les darreres enquestes, sobretot electorals, es veu que som majoria.
Autor: Alfredo Benosa