Abans de parlar de la moció de censura de Pedro Sánchez vull fer un paral·lelisme amb el què ha passat a Badalona, a on el PSC va dir que posaria una moció de censura contra la batlessa Dolors Sabater de Guanyem Badalona, un envit sense cartes, perquè tenint en compte que el PP va guanyar les eleccions pensaven que Garcia Albiol voldria la batllia, però el líder del PP els va donar al seu suport incondicional, i la batllia al PSC sense contrapartides. Ara la força se’ls en anat per la boca i els tremolen les cames, per això tenen que consultar les bases per si accepten la proposta del PP. Quasi sempre miro les coses al reves dels altres, però crec que la decisió de Rajoy ha sigut prou meditada per aturar la caiguda del PP a les pròximes eleccions. El PP perd el govern d’Espanya en un moment que tenia complicades totes les enquestes que li apuntaven una davallada important a favor de Ciudadanos que li estava prenent el seu espai polític. El PSOE en presentar una moció de censura que ni ells creien que tiraria endavant, igual que a Badalona, pretenia acabar de desgastar a Rajoy i al PP d’una forma definitiva de cara les pròximes eleccions, però li ha posat l’estratègia en safata, si és que és una estratègia.
Que ha aconseguit el PP perden la moció de censura, sense lluitar-la massa i el discurs de rendiment incondicional de Rajoy?. Primer deixar a Ciudadanos sense l’ase dels cops per poder carregar tots els mals del país al PP seguir desgastant-lo amb les tasques de govern i presentar-se com la força de dretes alternativa i encara més radical, sobretot amb el tema català que a Espanya dóna molts vots. Deixar a Podemos per sota al PSOE i que ara sigui la formació morada que tingui un partit d’esquerres al poder per desgastar. Fer pactar al PSOE amb nacionalistes bascos, amb Bildu l’esquerra abertzale més radical i independentistes catalans que li exigiran el cobrament de la factura. De moment ha garantit al PNV l’aprovació d’uns pressupostos que fa uns dies titllava de nefastos i anti socials, primer gripau que s’empassa, els catalans li exigiran llibertat dels presos polítics, cosa que no està en mans del govern sinó de la justícia, seure’s a parlar de la independència, ja que el govern de Catalunya no podrà aturar totes les promeses fetes a aquest 47% de catalans que els dóna suport, No bastarà una llei de finançament millorada i una autonomia més ample, amb més competències, ja que des de Catalunya diuen que el temps de l’autonomisme ha acabat. Sánchez es trobarà de front al seu propi partit si intenta inventar d’alguna forma de nació catalana encara que sigui dintre de l’estat espanyol, els catalans que esperen diàleg amb Sánchez, els que creuen que amb el PSOE serà més fàcil hauran de veure quin Sánchez es troben, el que va donar suport al 155, el que volia varia la llei per tenir mecanismes per aturar cops d’estat institucionals com el de Catalunya, paraules seves, el que deia de Torra era un xenòfob o el que el qui parla de diàleg sense aclarir fins a on vol o podrà arribar.
Molta sort haurà de tenir Sánchez per poder portar aquest vaixell a port, ja que com es diu en castellà “No es lo mismo predicar que dar trigo.” I ara amb 85 diputats haurà de pactar-ho tot i no solament amb un partit ja que el PP conserva els seus 137 diputats.
Si amb tot això el PP, si sap fer una reestructuració interna prou acurada i tenint en compte que malgrat els mals resultats que donaven les enquestes seguia aconseguint un bon nombre de diputats el fet de fer oposició el pot fer tornar a fer pujar en intenció de vot en detriment de Ciudadanos.
Retrocedir per agafar impuls?, han llançat entre tots a Sánchez als lleons?. Aviat ho veurem.
Autor: Alfredo Benosa