Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha declarat oberta sa convocatòria des IV Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menor-quí i posar fil a l’agulla a sa normalisació de sa literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es vicepresident de Sa Fundació a Menorca, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”. En-guany es concurs compta amb diverses novetats, com s’augment econòmic des 1r premi fins a 3.000€, des quals 2.000€ seran pes guanya-dor i 1.000€ es destinaran a una entitat de caràcter social de Menorca. Per altra banda, aquesta edició es Premi Joan Benejam estrena sa seva categoria infantil, a sa que podran participar tots es menors de fins a 16 anys, i on es repartiran 250€ pes 1r classificat i 50€ pes segon. En parau-les de Pons, “aquest impuls econòmic pes Premi Joan Benejam i sa litera-tura en menorquí és possible gràcies a que en un any Sa Fundació ha du-plicat es nº de socis a Menorca i ja superam es centenar. Sa societat civil menorquina s’està mobilisant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina”.
Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia… a qui van diri-gits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “—Històricament, es menorquí sí ha tengut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressucitar aquests darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí.
Per una altra part, Pons ha lamentat que es Govern Balear hagi destinat el 2017, 500.000€ a s’Institut Ramon Llull, una “estructura d’Estat” en pa-raules de Carles Puigdemont, i en es pressuposts de 2018 es destinin 600.000€ més, mentres no dediquen ni 1€ de s’erari públic balear a inicia-tives per promocionar i dignificar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.
Per acabar, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació durant aquests 4 anys a Menorca i ses altres illes, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant davallada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es 36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qües-tionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.
Pons Torres ha finalisat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern de ses Illes Balears, Consell Insular de Menorca i Ajuntaments sa seva implicació amb es Premis Joan Benejam amb sa finalitat de frenar sa davallada de parlants de menorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es ciutadans de Balears emprin, vulguin i defen-sin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.
Més informació a www.jaumetercer.com