El Consell publica avui el nou número de la revista digital ÀMBIT, on es fa especial èmfasi en l’impacte que la COVID-19 està tenint en el món de la cultura menorquina i en com s’està reaccionant per contnuar oferint alternatves en aquests temps de difcil accés a la mateixa.

El Departament de Cultura, Educació, Joventut I Esports del Consell Insular de Menorca ha llançat avui el número #59 d’ÀMBIT, revista digital de periodicitat trimestral a través de la qual informa de totes les iniciatves que engeguen els diferents serveis que confguren l’àrea de Cultura i Patrimoni, aixíi com l’actualitat més destacada en l’àmbit de les arts a Menorca.

El número actual ve marcat per l’impacte que la COVID-19 està tenint en el món de la cultura menorquina i com, a través d’iniciatves insttucionals i ciutadanes, s’està reaccionant per, com afrma el conseller Miquel Àngel Maria en el reportatge “Vibra la cultura, avança el món” de la secció A Fons, «contnuar oferint alternatves en aquests temps de difcil accés a la cultura». «Vam decidir des del primer moment que no podíiem quedar aturats i vam reconvertr l’agenda del Consell en un espai de cultura digital a través del qual fer-nos ressò de totes les iniciatves, pròpies i alienes. Hem tngut clar en tot moment que havíiem de fer de pont per afavorir la difusió de totes les iniciatves culturals», assenyala.

Algunes d’aquestes iniciatves estan recollides a la secció Actualitat. És el cas dels projectes #Biblioconfnats, de la Xarxa de Biblioteques de Menorca (XBM), i “Arxiu de confnament”, de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca (AISM). Altres de les iniciatves ressenyades són la campanya de divulgació del patrimoni cultural immaterial i Bibliofccions, una acció de la XBM amb escriptors i escriptores per fomentar la lectura.

L’entrevista d’aquest número té com a protagonistes a Margarita Ballester i Llucia Palliser. Amb el ttol “Poesia: vacuna d’humanitat”, la conversa ens ha deixat refexions interessants al voltant del procés creador i la salut de l’escriptura a Menorca, coincidint amb el mes literari per excel·lència, l’abril.

Torre d’en Galmés centra en aquesta ocasió la secció AC, dedicada a patrimoni arqueològic. El reportatge que l’obre, “Explorant en el desconegut: recerca i difusió a Torre d’en Galmés”, aporta més llum sobre l’excavació capitanejada recentment per l’Associació Menorca Heritage Recovery a la zona central del jaciment. El segon text aprofundeix en les jornades de voluntariat impulsades fa unes setmanes pels Amics del Museu de Menorca per eixermar i netejar la superfcie que ocupa el poblat, passa necessària que “pren un valor cientfc per als arqueòlegs, però també és quelcom pedagògic i inspirador”, avancen.

En aquest número s’estrena, a més a més, la secció A Llibre Obert, a través de la qual la XBM anirà explicant totes les novetats del servei de lectura pública, aixíi com les actvitats programades per les diferents biblioteques. L’any 2020 serà especialment intens ja que la Xarxa celebra el seu 35è aniversari.

En la secció Al Descobert recorrem en aquesta ocasió la història i les instal·lacions del Museu de Menorca, una de les insttucions culturals menorquines de referència. Sabíieu que una de les joies del fons museíistc és la col·lecció cartogràfca, formada per 110 exemplars? Que guarda petts tresors com un crani de Myotragus balearicus, el mosaic de l’illa del Rei o una estatueta d’Imhotep? O que les obres de modernització van requerir una inversió de 2,8 milions d’euros?

La secció Arrels ens descobreix el valor patrimonial de la tècnica constructva de la pedra en sec, inclosa des del 28 de novembre de 2018 en la Llista Representatva del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i ens mostra a través de fotografes custodiades per l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca la transformació d’un paisatge costaner de Menorca: el nucli tradicional de Sa Mesquida.

A la secció ABC, el Servei de Políitca Lingüíistca enceta en aquest número una sèrie per tractar les principals novetats i qüestons a tenir en compte sobre la nova gramàtca i la nova ortografa de la llengua catalana de l’Insttut d’Estudis Catalans. El primer tema, la reducció dels accents diacríitcs a només quinze paraules.

Les seccions Apunts, on s’informa d’accions i mesures de caire més administratu (convocatòries d’ajuts, de premis, presentacions, convenis, etc), i Agenda han estat eliminades en aquest número per raons òbvies.