Tenim un estiu animat, es veu que la calor i les visites de polítics peninsulars ens porta més tensions, més protestes, més intoleràncies, més radicalitats. Han sortit moltes opinions sobre la xerrada d’Artur Mas a l’Ateneu de Maó, i la protesta davant la porta d’entrada d’un grup de persones contaries al conferenciant, tant a favor com en contra d’aquests, també s’ha opinat si Mas, que portava un discurs defensant una il·legalitat, revestida de solemnitat per una votació al Parlament de Catalunya el 6 i 7 de setembre, se li devia donar l’oportunitat d’explicar els seus plantejaments a un lloc com l’Ateneu de Maó. Com que vaig viure massa temps en una dictadura que impedia la llibertat d’expressió, segurament per això penso que no s’ha de vetar a ningú a expressar-se per molt allunyat que estiguis de les seves idees. M’ha sobtat un escrit del senyor Joan Pons Alzina a Es Diari que comença dient que aquestes protestes formen part del joc democràtic, i que entra en la lògica de la llibertat de pensament i que ens hi hauríem d’acostumar, (potser sí que els progres no estan acostumats a aquestes accions, ja que fins no fa massa solament les feien ells) per tot seguit de fer aquesta reflexió sobre la llibertat d’expressió passar dir sense cap embut que “és feixisme negar el dret a una entitat acadèmica i associativa com és l’Ateneu, a donar cabuda a la pluralitat d’idees.” Crec que s’està emprant la paraula feixisme amb molta banalitat, ja que per definir tot el que no ens agrada, tot el que és contrari a les idees que defensem, sobretot si ens creiem progressistes, qui no pensa el mateix que nosaltres passa a ser un feixista, mentre que els que fan o diuen al que ens sentim afins, en diem que és la llibertat d’expressió. Tenim el cas a Es Mercadal, en què un grup de deu persones, independentistes catalans, va intentar boicotejar i no deixar parlar a Albert Rivera, amb el que no combrego gens, tampoc amb Artur Mas, i per no fer la llista massa llarga, en cap polític cap de llista, però crec que és interessant escoltar al que han de dir, ja que escoltar, cosa a què estem poc acostumats, fa que agafem cultura, doncs escoltar als que solament diuen el que volem sentir estreny la visió de la societat en què vivim, ens fa el cervell petit, i sobretot els auto denominats progressistes els fá veure feixisme a tot el que no són les seves postures.
Tenien en compta qui ens governa a Menorca, la pancarta que portaven els que volien rebentar l’acte de River, s’obviarà o es traurà ferro, malgrat que el que es llegia era “Mata als teus feixistes locals”. Els que actualment tenen l’obligació de vetllar per la seguretat de les persones que viuen o ens visiten a Menorca serà tolerants i no hi veuran una actitud feixista ni cap incitació a la violència, si no uns joves que expressen les seves idees i feien ús de la seva llibertat d’expressió. Ens imaginem una pancarta a l’entrada de l’Ateneu portada per les persones que es van manifestar en contra de Mas que hagués dit “Mata als independentistes catalans que venen a Menorca”? Que cada un tregui les seves conclusions, la meva és que l’escàndol que s’hagués produït i les notes condemna demanant responsabilitats i les denuncies per amenaces d’un grup de feixistes cap a l’expresident i a l’independentisme en general, haguessin omplert moltes pàgines del diari.
Aquesta és la fina línia que separa la llibertat d’expressió del feixisme que sempre depèn de si qui la traspassa és dels teus o no, però quan s’amenaça de mort o s’incita a matar al qui no pensa com tu crec que no hi ha dubte d’on acaba la llibertat d’expressió i es torna totalitarisme i incitació a l’odi.
Potser sí que acabarà sent veritat allò de què, els nous feixistes s’autodenominaran antifeixistes.
Autor: Alfredo Benosa