L´artícle de Montser Frisach «Miró i els seus deixebles» (EL PUNT AVUI, 28 d´Agost) ens informa de les exposicións oficials que es portaràn a terme aquesta temporada. Resulta que els responsables de la conselleria de Cultura han decidit que el plat fort serà protagonitzat per Miró . Les altres grans exposicións anunciades les faràn una sèrie d´artistassos -«tots ells amb un fort component polític»- que fent pinya, es reivindiquen com a mironians, tots els quals estàn adscrits a l´Administració, que sufraga les seves disquisicións esotèriques i irracionals. Cal destacar -per veure de que va el «tinglado»- que l´Arts Santa Mònica homenatjarà el que va ser crític durant el franquisme, Juan Eduardo Cirlot, el qual -en paraules del director d´aquest centre, Vicenç Altaió -esmentades en aquest artícle- «va ser el més irracional dels creadors vinculats al Dau al Set».
Sens cap mena de dubte, la «política cultural» -que ens presenten com a «contemporània i progressista» va errada d´osques, ja que els que promocionàren l´abstracció com a «art de la llibertat» en el període de la Guerra Freda, ara reivindiquen l´art figuratiu. I és per això que als Estats Units ha aixecat molta polseguera entre els adscrits a l´art irracional, que al National Mall, centre simbólic del país, s´hagi erigit un monument dedicat a Martin Luther King realitzat per l´escultor xinès Lei Yixin, ja que al món occidental no s´ha trobat cap escultor vivent capaç de portar a terme una obra d´art figuratiu d´aquesta responsabilitat i envergadura. Els habituals monuments d´»art contemporani» que és una obvietat que esdevenen incomprensibles, no són res més que un barret d´infinites rialles…
Fuente: Jordi Pausas