L’informe d’ICOMOS ha estat una poalada d’aigua freda, gelada, sobre la Menorca talaiòtica. De sempre, els menorquins hem estat convençuts de l’excepcionalitat dels nostres monuments megalítics tant per la seva densitat com per la seva espectacular raresa. La taula és el paradigma: ha esdevingut gairebé el símbol de l’illa i la salutació dels qui som «talaiòtics». En aquest article no hi ha retrets. Crec que tant na Maruja Baíllo com en Miquel Maria han fet una gran tasca assumint la responsabilitat de tirar endavant la candidatura. Si l’objectiu s’assolís, Menorca adquiriria valor cultural als ulls del països desenvolupats. Això no és poca cosa.
Un dels incentius que va portar al CIMe de Santiago Tadeo a presentar la candidatura és el reclam turístic que suposaria la nominació. Això és bo tant per donar qualitat a l’oferta turística com per incentivar les visites en temporada baixa, fins i tot a l’hivern. El CIMe de Maite Salord, d’ideologia oposada, amb bon criteri ha continuat amb el projecte. El turisme ho és tot a Menorca perquè, al cap i a la fi, l’economia ho és tot. Però ateses les reflexions que ha fet el conseller de cultura de l’informe d’ICOMOS, em pica que el problema rau en què hem empeltat un poc la propedèutica turística a una feina que és cent per cent acadèmica. Cosa de polítics. Però com que tenim un gran coneixement de la prehistòria de Menorca, un gran potencial investigador -amb els nostres arqueòlegs i estudiosos de la matèria- i una gran implicació de la societat civil, serem capaços d’assolir la declaració de Patrimoni Mundial. Però l’esforç ha de ser comú i, per arribar-hi, hem de deixar de veure en la riquesa arqueològica de Menorca un reclam turístic i donar-li un gran valor en si mateixa, com la bellesa segons Kant: desinteressada i inútil. Potser arribats a aquest punt sabrem veure què se’ns demana i mostrarem allò que volem mostrar.
Sobretot no podem espanyar aquesta riquesa-bellesa kantiana amb batalletes polítiques a través de titulars malintencionats d’alguns mitjans, com ja hem començat a veure. Ara el més important és anar tots a una i facilitar la feina dels experts.
Autor: Joan Forcada