El diumenge a la nit una vegada coneguts els resultats de les eleccions andaluses, em va sobtar molt més que el resultat, la reacció a la seu de Ahora Andalucia. Com que els resultats d’unes eleccions democràtiques no els van ser favorables, bramaven, puny en alt, a la mobilització en contra d’aquests resultats al crit de NO PASARAN, aquests nois i noies s’han quedat a l’any 1936, i malgrat que la immensa majoria d’ells no ha viscut ni la guerra ni la dictadura franquista, l’han interioritzat i l’expliquen en primera persona, ressuscitant totes les rancúnies que ja no són de la seva generació, i que durant molts temps havien desaparegut de la vida dels espanyols, però han trobat que el fet de crear un estat d’odi i enfrontament, de tornar a obrir ferides, els donava vots, arrossegant al PSOE que representava el centreesquerra cap a l’extrem per la por de perdre votants i com que ha quedat en terra de ningú, pel fet d’anar canviat d’opinió en els mateixos temes d’ençà que governen, com per exemple entre d’altres, rebre als immigrants de l’Aquarius obrint telenotícies, per tot seguit prohibir al pesquer espanyol Nuestra Madre de Loreto amb 12 immigrants a bord que s’acostés a cap port espanyol per desembarcar-los, segueix caient, encara que no el suficient perquè l’extrema esquerra li pugui fer el sorpasso que difícilment ja es produirà, doncs a cada votació també van perdent vots. Per tal de crispar tractant als votants que no els voten a ells de feixistes, des d’una superioritat moral que s’auto atorguen com si les idees d’extrema esquerra que volen imposar, estiguessin per sobre del bé i del mal. No sé quin nom s’ha de donar als que no accepten els resultats d’unes eleccions democràtiques i volen alterar el seu resultat al carrer, provocant manifestacions violentes i aldarulls pels carrers, com s’estan produint a les capitals andaluses sent la primera vegada que els resultats d’unes eleccions democràtiques són contestats des de la violència, amb mobilitzacions que les auto denominen antifeixistes, insultant de quatre-cents mil andalusos, com si de cop en vers de votar a un partit que s’ha presentat a unes eleccions democràtiques, s’haguessin convertit amb una força feixista i donat un cop d’estat. Segurament és, perquè ni en pitjor dels seus somnis, imaginaven un resultat així i es neguen a acceptar la realitat que no és altra que l’alternança que dóna la democràcia. Ens hauríem de preguntar si realment aquestes persones que no accepten els resultats de les urnes quan no els són favorables són realment demòcrates, i que passaria si un dia ells tinguessin una majoria absoluta, potser s’acabaria la democràcia.
Aquest constant estat de crispació ha portat a que per l’altra banda surti un moviment fort d’extrema dreta per contrarestar en idees també extremistes a l’altre extrem, més crispació, arrossegant als partits de la dreta tradicional a posicionar-se cap a idees més extremes, per la por de perdre una massa de votants, sense aconseguir-ho. Quan en vers de portar la calma s’atia al foc, l’esser humà és imprevisible amb les seves reaccions, per desgràcia la història ens ha donat suficients lliçons que sembla que no hem après.
PSOE, PP, i fins i tot Ciutadans han abandonat el centre, tant des de l’esquerra com de la dreta per aprofundir en un intent de fer polítiques més populistes, però qui vol populismes ja té a Podemos i Vox, o sigui que els partits més tradicionals haurien de fer un examen d’estratègia i replantejar-se tornar a polítiques més moderades amb propostes que els acostin altra vegada a la classe mitjana que vol treballar i viure en pau, que som la majoria i que poden tenir un bon viver de vots, malgrat que hi hagin personatges, com un saludat meu, no arriba ni a conegut, que em va dir que ell havia estat votant del PP però que des que hi havia Rajoy havia deixat de votar-lo doncs el PP s’havia tornat d’esquerres, ara aquest personatge ja té un partit que el representa, de la mateixa manera que per l’altra banda als que troben tou al PSOE tenen a Podemos.
Autor: Alfredo Benosa