A Menorca i a les illes, com a la resta de les comunitats autònomes, té lloc un procés de canvi respecte al paper que tindran els professionals del món de l’ esport dins la societat. Ja son dues les Comunitats autònomes que tenen la seva pròpia llei de les professions de l’ esport.
Catalunya : “ llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport
Extremadura: “ ley 15/2015, de 16 d’ abril por la que se ordena el ejercicio de las profesiones del deporte en Extremadura”
El creixent de l’interès públic pel fenomen esportiu, la forta incidència de les activitats esportives en la salut i la seguretat de les persones que les practiquen fa necessària una regulació de l’exercici de les professions de l’esport. Encara més en un món com l’esportiu, en el qual, malgrat que hi concorren nombroses titulacions de naturalesa diversa, l’exercici de les activitats professionals sovint és assumit per persones sense una formació mínima específica.
És important perquè partim d’una situació preocupant pel que fa a l’exercici de les professions de l’esport, ja que hi ha persones que, sense un mínim de coneixements i sense titulació de cap mena, presten serveis professionals amb risc per a la salut i la seguretat d’altres persones.
És important, també, entendre l’esport en un sentit molt ampli i abordar el fenomen esportiu en totes les seves manifestacions. El sistema esportiu es compon de subsistemes de característiques molt heterogènies. Els àmbits educatiu, salut i recreació, competitiu i de la gestió esportiva, plantegen nous reptes a la societat moderna que demanden als polítics i a la societat, un exercici de responsabilitat social, per protegir a la ciutadania de la precarietat en la prestació de serveis esportius.
És urgent perquè l’únic àmbit degudament reglat és l’àmbit educatiu. El professor ESO, cicles formatius de Grau Mitjà i Superior i mestres EP.
L’àmbit en l’esport de competició és un dels sectors bàsics que demanda de professionals. La competició esportiva de nivell mitjà o bàsic, que constitueix l’activitat majoritària dels esportistes amb llicència, necessita un canvi de mirada. Les dades d’ estudis recents (CIM 2013, 2014) mostren com la pràctica d’ esports en edat escolar representa un pilar fonamental en la formació dels nous ciutadans, l’especialització, la manca d’ adhesió, l’excessiva visió competitiva del model actual empenyen en certes edats a l’ abandonament de la pràctica esportiva. Aquest canvi de mirada hauria de garantir de professionals qualificats alhora de donar el servei adequat.( físic- motor i psicològic- emocional).
L’àmbit de l’esport practicat amb finalitats recreatives, estètiques, turístiques, de salut i altres finalitats anàlogues ofereix un camp d’actuació professional extraordinari. Així mateix, l’augment progressiu de l’ interès per la pràctica dels esports d’aventura, de risc o en el medi natural (ultra Marathon, trails de centenars de km…), i el mateix fenomen de la revaloració del propi cos per motius estètics o de salut, han alimentat una variada oferta de professionals que requereix una regulació urgent.
Finalment, en l’àmbit de la gestió també és necessari definir la figura del professional que permet exercir el conjunt d’activitats professionals relacionades amb la direcció i gestió esportiva.
És urgent, important i necessari oferir a la ciutadania garanties per regular degudament totes les professions, delimitar competències professionals d’ un sector que ja fa molt temps demana a crits callats un altre ordre.
Fuente: Col·legi de Llicenciats en l’Educació Física i Esport a Menorca