Cap de setmana mogut a la política catalana, començant el dia 6 a Girona, a on els Mossos varen intervenir com a cordó de seguretat per separar dues manifestacions totalment oposades, la de Vox amb una l’afluència va ser més aviat escassa, i la dels CDR que volien rebentar aquesta concentració, que ens agradi o no comptava amb les autoritzacions pertinents, que són un partit legal, i tenen al mateix dret d’emprar els carres que els altres, però com a Catalunya els carres són dels CDR, “Els carres sempre seran nostres” i a sobre són esperonats pel president de tots els catalans que els demana que apretin, se senten legitimats per rebentar tot el que no els agrada. La policia autonòmica, per cert, la que Vox es vol carregar, va fer la seva feina de defensar-los, carregant contra els encaputxats violents, que auto denominant-se anti feixistes, negaven la llibertat d’expressió d’unes idees perquè no els agraden, trencat així els fonaments més elementals de la llibertat d’expressió, que tant reclamen, i que són la base de la democràcia.
La seva actuació va ser ràpidament contestada per Quim Torra, el president activista, que va demanar al Conseller Buch, sense tenir cap informe previ de les càrregues policials, que al més estil estalinista, fes una purga dintre del cos dels Mossos per depurar responsabilitats per haver atacat als CDR, petició que Buch en vers de respondre amb la seva dimissió per intromissió al seu càrrec, va dir amén, i que no li tremolaria el pols a l’hora de fer rodar caps, ja que el que es pretén des de la Generalitat és tenir una policia política al servei del procés, en vers d’una policia al servei dels ciutadans en general.
Amb aquest panorama al CRD s’ho han passat molt bé aquest cap de setmana, dissabte varen tallar durant quinze hores l’autopista AP7 a l’Ampolla (Tarragona) davant la passivitat dels Mossos que varen actuar, com vol Torra, de policia política, i diumenge obrint els patges de les autopistes catalanes, això es va animant.
Per acabar d’atiar al foc, Torra amb la performance de la creació del Consell de la República a Waterloo va desbocar-se, va sortir el costat que més li agrada, fer d’activista, això i el fet de jugar a casa davant els seus li va donar ales, demanat que Catalunya segueixi la via eslovena cap a la independència, obviant unes quantes coses, com per exemple que el parlament eslovè de 207 diputats 189 varen votar Si, mentre a Catalunya no arriben al 48% els que donen suport a la independència, que a Eslovènia van haver-hi més de seixanta morts amb els deu dies que va durar la guerra. Torra va dir que els eslovens varen decidir seguir endavant amb totes les conseqüències per aconseguir la seva llibertat, fent com ells i estar disposats a tot per viure lliures, obviant que a Catalunya ho haguessin pogut fer el 27 d’octubre de 2017, quan el parlament insta al Govern de la Generalitat a portar endavant la creació de la República Catalana de manera unilateral, i en vers de seguir la via eslovena de desobediència, el que significava anar a la plaça Sant Jaume, retirar la bandera espanyola i proclamar la república, com van fer els eslovens, els valents polítics independentistes catalans, amb l’excusa d’evitar un bany de sang, via eslovena altra vegada, varen sortir corren cap a Brussel·les, per acabar muntant performances amb l’excusa d’internacionalitzar el conflicte, crear una república simbòlica, vivint amb un exili daurat, malgrat que els més coherents que varen donar la cara porten més d’un any a la presó, això si, el president activista es solidaritza amb ells fent dos dies de dejuni a Montserrat, un ‘altra performance d’actes simbòlics als que s’han abonat els catalans.
Per una banda es demana diàleg amb l’estat espanyol, i per l’altre s’atia a l’activisme radical i es demana la tornada a la unilateralitat amb la via eslovena, que ja hem vist com han acabat els actes unilaterals i la valentia dels polítics que en vers de donar la cara, s’amaguen darrere al poble perquè solucioni els problemes que ells han creat. Mentrestant, la sanitat catalana segueix col·lapsada.
Autor: Alfredo Benosa