Si bé la resolució de la justícia alemanya de posar en llibertat de Carles Puigdemont, a donat una rebolcada a les tesis del jutge Llanera, ja que argumenta que no són compatibles els delictes de rebel·lió amb el d’alta traïció del codi alemany per la falta de violència armada, una vegada passada l’eufòria a les files independentistes, veuen que esdevé una victòria pírrica, ja que els torna a la casella de sortida cap a una investidura que ja anava pel pla D i que ara es torna a complicar.
Les divisions a les files independentistes entre els que ara volen arribar a la independència per una via lenta, a poc a poc, eixamplant bases i els que ja viuen a la república catalana, es tornen irreconciliables, tots parlen del mandat del poble, el que no es posen d’acord si el mandat és el del 27 d’octubre o el del 21 de desembre, i aquí la CUP està pel mandat del poble del 27 d’octubre que és quan el Parlament insta al Govern de la Generalitat a proclamar la República Catalana, i són els que tenen la clau amb quatre diputats per poder investir un president al seu gust i ja en dit després d’unes “intenses negociacions”, que Puigdemont o Puigdemont.
Aquestes dos animes de l’independentisme no sé què entenen per mandat del poble, i tampoc entenc com el poble no veu com juguen amb les paraules, ja que aquest mandat, pels més radicals, o més coherents, es va produir en la votació del 27-O en què el text aprovat establia en la seva part declarativa, que el Parlament s’assumia el mandat del poble de Catalunya expressat a l’1-O i declarava que «Catalunya esdevé un estat independent en forma de República». Així mateix, el text també insta el Govern a dictar «totes les resolucions necessàries» per desenvolupar la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república així com obrir el procés constituent.
I que fa el govern davant aquest mandat? Doncs va a la plaça Sant Jaume a on una munió de gent espera que Puigdemont proclami la república catalana, tregui de la Generalitat la bandera espanyola, posant-se a treballar per fer efectiva la república, tal com ha instat el Parlament, però vers d’això, i amb l’excusa d’evitar un bany de sang, com varen dir dies després, es produeix una curta reunió del Govern amb entitats sobiranistes i a les deu del vespres Puigdemont surt de la Generalitat, amb la bandera espanyola onejant a la plaça Sant Jaume, i mentre la gent segueix concentrada per celebrar l’arriba de la república, el govern espanyol aplica l’article 155 i destitueix el govern de la Generalitat en ple. Uns quants d’aquest govern amb Puigdemont al cap, en vers de seguir el mandat del poble, surten fugin cap a “terres amigues” a la fi d’internacionalitzar el conflicte català, o això diuen. Els que es queden i es presenten a l’Audiència Nacional són empresonats preventivament, cosa que no havia entrat als seus càlculs.
L’altra anima és la que diu, que el passat passat està, que tot va ser simbòlic, que varen participar en unes eleccions imposades il·legalment pel govern espanyol a l’aixopluc del 155 però que han de treballar amb això, que una altra vegada, el mandat del poble, els legitima per tirar endavant, que vist els nuls suports que han tingut dels països estrangers, que no es tenen estructures d’estat, que no hi havia res preparat, i sobre tot, la repressió del Estat espanyol, fa que es treballi amb el que és té, sense oblidar l’horitzó a llarg termini de la instauració de la república catalana, i aquí la CUP els i diu que el mandat del poble és el del 27 d’octubre i que el que digui l’estat espanyol s’ha de desobeir perquè ja viuen a la República Catalana, i el que s’ha de fer és fer-la efectiva.
Mentre decideixen quin és el mandat que tenen del poble, Catalunya segueix sense govern, amb l’autonomia suspesa, amb el 155 aplicant-se i els líders fent declaracions per Europa que tota la culpa és d’Espanya. No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure.
Autor: Alfredo Benosa