Segons les dades de la DGT. en tot l’any 2017 es varen matricular a Menorca cinc cotxes elèctrics, la mateixa quantitat que es matricularen el 2016, per tant en dos anys solament deu menorquins han optat per aquest tipus de vehicle. Vist això vaig cercar les declaracions fetes el mes de setembre de l’any 2010 pel President del Consell Insular de l’època senyor Marc Pons, juntament amb la batlessa de Ciutadella senyora Carbonero i la Regidora de Medi Ambient Margarita Segui, quan presentaven el cotxe elèctric dintre de la Setmana Europea de la Mobilitat, com l’eina determinant per la vida dels menorquins, per ser un element perfecte, net i ecològic.
El senyor Marc Pons ens venia totes les bondats d’aquest medi de locomoció i deia que l’executiu del Consell Insular el volia implantar en la vida quotidiana dels menorquins, que es tractava d’un projecte ambiciós i que es posava com a data per aconseguir-ho finals de 2015. Ens explicava vehementment que Menorca era la terra ideal per fer la prova d’aquest tipus de vehicle, tant per les seves dimensions com per la seva orografia plana, els menorquins fent de conillets d’índies, però poca confiança havia de tenir que fos un vehicle que dónes prestacions “normals” quan s’havia de confiar en la bondat orogràfica de Menorca. El cotxe elèctric era segons la senyora Carbonero la representació de la salut pel medi ambient. Ningú explicava que els materials que s’empren per fer les bateries que incorpora són altament contaminats, i que l’electricitat en què es carreguen, si no es genera per energies netes, i no és el cas de Menorca, també llença CO2 a l’atmosfera en el procés de fabricació.
Poques possibilitats es tenen d’èxit quan des d’un executiu es vol implantar una mesura, com deia el senyor Pons, però no es compta amb pressupost, i l’adquisició del vehicle havia d’anar a càrrec de l’usuari amb el greuja de ser molt més car que els de combustió interna, tot i prometre ajudes per la compra, encara molt menys després de veure l’endemesa del Consell amb el cotxe elèctric que va comprar pel trasllat dels usuaris del Mateu Orfila fins a la parada de l’autobús. El “capritxet” del senyor Pons va costar 20.500 € als menorquins. Al cap de pocs dies ja es va veure que aquella jardinera no serviria per res, ja que la seva estructura oberta era més pròpia d’un ressort caribeny que per portar malalts a Menorca en dies de vent a l’hivern, tenint-la que cobrir de plàstic com un hivernacle rodant , això sí, el Consell tenia un cotxe elèctric per demostrar les seves bondats i que eren els primers amb innovar, sense dir que tenia un cost de 3.200 € mensuals que com sempre pagava el contribuent. Tan inútil era el vehicle que quan va ser retirat de la circulació al cap de poc temps, cap ajuntament el va voler posar en funcionament al seu municipi, malgrat les ofertes que feia el Consell per treure-se’l de davant, cedint-lo a cost zero. L’última notícia d’aquest vehicle elèctric, va ser el febrer de 2015 explicant que estava aparcat, sense fer cap servei, a l’interior de la fortalesa de La Mola.
Han passat set anys de les fallides previsions del President del Consell Insular, quan deia que el cotxe elèctric era la solució sostenible i econòmica per canviar els hàbits de mobilitat dels menorquins, ja que ni el 2015 com deien, ni el 2017, Menorca és pionera amb la implantació del cotxe elèctric tal com varen explicar. Vull pensar que aquelles declaracions que feien els polítics de torn se les creien de veritat, que no eren únicament per pescar vots dintre d’una part de la societat conscienciada amb el medi ambient i la sostenibilitat, però que tampoc ho està tan si tenim en compte la notícia dels cinc cotxes matriculats. Queda molt bé parlar de sostenibilitat, no llençar emissions de CO2, però sempre pensant que ho facin els altres. M’agradaria saber quines marques de cotxe tenen tots els que ens parlaven de les bondats del cotxe elèctric i si han predicat amb l’exemple.
Autor: Alfredo Benosa