Quantes zones verdes té la ciutat de Maó? I arbres? De quines espècies són? Són compatibles amb els usos de la ciutat? I amb el clima i el sòl? Es compleix la normativa? En quin estat de conservació es troben? Reben el tractament adequat? Totes aquestes i més preguntes trobaran la seva resposta en l’Estudi i Propostes de Gestió de l’Arbrat Urbà de Maó que ha encomanat l’Ajuntament de Maó a l’expert en botànica Pere Fraga i que veurà la llum d’aquí a mig any.
“És important fer una planificació sobre l’arbrat urbà i evitar la improvisació a la qual estem tan acostumats”, ha afirmat avui matí l’alcaldessa de la ciutat, Conxa Juanola. El document, el primer d’aquestes característiques a Menorca, tindrà una vigència de vint anys, costarà 6.000 euros i servirà per determinar les pautes a seguir per fer una gestió ordenada i adequada dels arbres i les zones verdes de Maó.
Són molts els aspectes a tenir en compte a l’hora de planificar noves zones verdes o arbrades o de revisar les ja existents. Un d’ells és el compliment de la legislació vigent, tant pel que fa a qüestions urbanístiques com ambientals. Un altre és la valoració dels condicionants externs, com ara el clima, el sòl i l’entorn urbà. També és imprescindible definir la idoneïtat de les espècies i/o varietats, identificar les amenaces i els errors i establir les directrius per desenvolupar una gestió que acabi pivotant, necessàriament, entre l’eficiència i la sostenibilitat.
Fins a dia d’avui, les decisions municipals en aquesta matèria han estat mancades d’una correcta motivació i planificació estratègica. Prova d’això és la proliferació arreu de la ciutat d’una espècie com el plataner d’ombra, poc adequada per les condicions urbanes i del sòl. “Hem de fugir de l’expressió ‘arbres problemàtics’ perquè els arbres no en tenen cap culpa. El que passa és que els posem allà on no toca”, explica Pere Fraga. Passa el mateix amb els ficus de Camí des Castell.
Són diversos els conflictes generats per una mala planificació de l’arbrat urbà. A qüestions de caire més superflu com la caiguda de fulles o l’ocupació d’espai de les façanes se sumen d’altres de major calat arran del creixement de les arrels com ara l’aixecament d’asfalt, l’entrada en els soterranis de les cases o l’afectació de la xarxa d’aigua i sanejament.
El regidor de Microciutat, Parcs i Jardins, Manolo Lora, subratlla la importància d’escometre aquest estudi per donar sortida “amb garanties” a algunes de les peticions veïnals. És més, vista la rellevància que aquesta qüestió té per a la majoria de les comunitats de veïns, l’equip de govern ha decidit fer una consulta popular per, segons ha avançat l’alcaldessa, “definir, a partir de les conclusions de l’estudi, quines són les alternatives més adequades per a determinades zones de la ciutat”.