El 9 de febrer, els partits del Govern van presentar una proposta a la mesa del parlament que feia referència a les corregudes de bous. Les corregudes, per alguns ciutadans de les Balears, són una expressió cultural importada i lligada a un espectacle. Això li confereix àmbit municipal, encara més tenint en compte que els espectacles estan lligats a localitats, encara que no sempre siguin del gust de tothom. Violentar amb legislació costums culturals d’una part de la ciutadania produeix, generalment, l’efecte contrari al que es desitja. Moltes vegades una actuació legislativa en aquest sentit desperta un mal esperit de confrontació. La PNL del 9 de febrer anava en el sentit de prohibir els bous i el PP, naturalment, va treure la capota. Com molta gent, som del parer que a l’hora de legislar aquestes qüestions s’ha d’actuar amb cura i intel·ligència. Com que jo no som partidari de les festes taurines on l’espectacle va lligat a formes de patiment, tampoc seré jo qui faci màrtirs als toreros i converteixi les places de bous en centres de pelegrinatge. El ritme d’un canvi cultural d’aquesta magnitud és lent, però no tant. L’evolució natural dels nostres costums farà que les <<corridas>> esdevenguin anacròniques. Les places de toros acabaran essent coses d’un altre temps. De fet, a Menorca, actualment aquest debat ni ens va ni ens ve.
A Menorca, el protagonista és el cavall i d’una forma que no té res a veure amb els bous. La PNL del mes de febrer, que parlava de modificar la llei 1/1992 de protecció animal en el sentit de demanar una protecció integral dels animals, va tenir una rèplica el 15 de febrer: el PP va demanar que les festes de Sant Joan i les de Menorca siguin explícitament excloses de la modificació. La veritat és que no sé què tenen dins el cap. Parlar d’excloure espectacles que causin patiment a un animal, i excloure d’això les festes de Sant Joan, és com dir que a les festes de Sant Joan passen aquestes coses. De ver que no sé què els hi passa pel cap. Què volen?, que les administracions locals, de la comunitat i estatals facin el possible per mantenir l’esperit i els protocols de les festes, maldament siguin de tradició oral? No fa falta fer una PNL per això, però si la volen fer, d’acord. Però el fet d’insinuar perversions amb animals en les celebracions de les festes de Menorca no ha de trobar l’estalonament ni dels seus. El que passa és que el PP, en un acte d’irresponsabilitat, intenta utilitzar les Festes de Sant Joan per fer confrontació política. Ells ja saben de la càrrega emocional que comporta i veuen un recurs fàcil per a la seva manera de fer política. Tot junt decebedor i reprovable.
El resultat de la PNL del 9 de febrer va arribar el 19 d’abril al Parlament tot i que la llei del 92 ja contenia una disposició abolicionista. La seva modificació no respon a cap demanda de la societat balear i afecta a costums pròpis com modalitats de caça o festes locals. Fins i tot a l’exposició de motius ja reconeix que els toros i els correbous són residuals a Balears. Els grups del govern, amb les corregudes de braus, i el PP, amb les qualcades, no debaten sobre animals: només juguen a fer política, només fan baralles de galls, com aquestes que volen legislar. I no en volem de baralles de galls! Els ciutadans hem de donar a entendre als nostres polítics que no veim bé aquestes discussions gratuïtes que sempre acaben ferint a algú.
Autor: Joan Forcada