Malgrat els discursos oficials les dades objectives són clares. La comparativa dels primers quatre mesos del 2011 amb el primer quadrimestre d’aquest any és demolidora: els pressuposts dels projectes visats s’ha reduït un 50% a Menorca. S’ha passat dels 14,8 milions d’euros entre gener i abril de 2011, amb Pla territorial, a 7,2 milions d’euros al 2013.
Per què aquest increment del decreixement? Les expectatives en torn a la revisió del Pla Territorial no han ajudat, tampoc el Consell de Menorca ha estat capaç de treure cap reglament de la Llei del Turisme (què deu fer el Consell?)…i quasi fa un any de la seva “urgent” aprovació. Però evidentment hi ha més motius: al marge de l’accés al crèdit que de ben segur és important, l’aturada en el suport a la rehabilitació, increments impositius de tot el que afecta a la compra i tinença d’habitatges, l’augment de les dificultats legals dels lloguers de temporada, el cost de l’accés a Menorca…
Els canvis en el planejament no resoldran tots sols el decreixement de l’economia de Menorca. De fet és possible i és necessari que es proposin mesures de reactivació econòmica en el marc dels recursos disponibles, econòmics i polítics.
Si els recursos que les administracions han destinat i destinen a inversions no bàsiques ni socials -com per exemple la partida que el Consell dedica a la millora de les urbanitzacions- s’aprofitessin impulsar les polítiques de rehabilitació i d’eficiència energètica ajudant als propietaris a costejar les obres, no hauríem pogut multiplicat per tres la inversió executada a Menorca i l’hauríem repartida molt millor en múltiples empreses locals?.
Si s’estalonés la rehabilitació i l’eficiència energètica amb descomptes a les llicències d’obres o mitjançant bonificacions a impostos i taxes, no es facilitaria un increment d’aquests projectes?
A partir de les competències turístiques que té el Consell Insular de Menorca, no serem capaços d’estructurar per a l’illa i la seva realitat la rehabilitació turística?
En definitiva cal preguntar-se si, entre tots, no podrem trobar respostes sostenibles per afrontar aquesta situació de forta crisi. Estic convençuda de què és possible, però ho hem de fer.
Fuente: Joana Barceló