Acabada la temporada d’estiu tothom ha fet les seves valoracions, des dels que l’han trobat saturada, pot ser perquè les infraestructures que tenim són insuficients, i a sobre estan en obres, els que s’han queixat que la quantitat de visitants no s’ha traduït en més beneficis, els que diuen que s’ha de limitar el turisme, els que no en voldrien gens, o els que pensen que encara en poden venir més, tot això depèn de si es viu del turisme, si s’és funcionari i de la ideologia de cada un, i aquí rau el problema, ja que els governants anteposen la seva ideologia a la promoció del que bàsicament crea llocs de feina i ens dóna de menjar.
Per començar els pressupostos de 2.017 del Govern Balear l’única partida que disminueix és la dedicada a promoció turística, això ja és una dada per veure per on van les coses. El Consell i Ashome van a la grenya pel model de promoció que es fa per Menorca, ja que sembla que la Presidenta Salord tira pel dret sense escoltar els professionals i tenint en compte que pertany a un partit que el turisme els fa posar dels nervis, segurament, el senyor Casals quan declara que “tota la promoció que es fa és equivocada” deu tenir una bona part de raó, sobre tot vist des del punt de vista de president dels hotelers, i que per tant deu entendre bastant més de turisme i la seva promoció que la senyora Salord.
El sector del turisme, motor de l’economia balear, esta sent demonitzat per una part dels governants alternatius que li posen totes les traves possibles, igual què alguns ajuntaments com sinó tinguessin dintre dels seus pressupostos una considerable partida d’ingressos que genera l’activitat turística del municipi.
No passa solament a Menorca, com que estic bastant per Barcelona també veig el que passa per aquella ciutat en què la seva batlessa és de les que els agradaria limitar el turisme a la ciutat, traduint-se en moratòries hoteleres, reducció de terrasses, limitar activitats si no són “sostenibles i alternatives” etc. però el que ella rebutja altres ho aprofiten i ho agraeixen, com els municipis veïns a Barcelona i sobretot el de l’Hospitalet. Posaré uns exemples. L’any passat per Nadal la senyora Colau va treure la pista de gel que per les festes s’instal·lava a la plaça de Catalunya amb un èxit important de visitants, i en el seu lloc va col·locar un mercat alternatiu, ja que a Barcelona si vols fer alguna activitat, tens el permís assegurat si poses adjectius com alternatiu, sostenible, solidari, o ètnic, i si en pots posar varis a la vegada ja es tocat el cel, o ser manter, però no et passis un centímetre de ocupació a una terrassa de bar, que et cau tot el pes de la justícia municipal.
La pista de gel que Barcelona no va voler, es va instal·lar a l’Hospitalet, hem de tenir en compte que la proximitat a Barcelona es tan gran que la Travessera de les Corts una part està a Barcelona i l’altre l’Hospitalet. La pista de gel va portar 224.000 persones al municipi veí, amb el volum de negoci que això va representar, per descomptat enguany tornaran a repetir l’experiència. No solament això sinó que la batlessa socialista de l’Hospitalet Núria Marín, deia la setmana passada, que tot el que rebutgi Barcelona s’ho quedarà ella, explicava que fa quinze anys a L’Hospitalet no hi havia cap hotel, ara en tenen trenta, i si segueix la moratòria a Barcelona en tindran més, doncs generen riquesa, llocs de feina i el teixit comercial ha augmentat, deia què els turistes que estan al seu municipi, que deixen una bona quantitat en impostos, ningú els pot impedir que vagin a veure la Sagrada Família, o passegin per la plaça de Catalunya i les Rambles mentre la batlessa de Barcelona clama per limitar el turisme i el demonitza, els veïns fan el negoci aprofitant l’atractiu barceloní.
Hi ha qui davant lo inevitable en treu rendiment i altres solament saben queixar-se i estar d’esquena a la realitat.
Autor: Alfredo Benosa