Cada vegada més veiem com a l’hora de fer lleis, qui assessora als polítics és qui menys en sap de l’assumpte. La darrera els arquitectes i el GOB, com no el GOB, opinant de com han de ser les construccions dedicades a la ramaderia i l’agricultura, sense tenir en compte, segons declaracions dels enginyers agrònoms, a la part implicada la que és té guanyar el pa cada dia. Donen idees de com ha de funcionar un col·lectiu, sense formar-ne part, i segurament sense haver munyit mai una vaca, ni llaurat un tros de terra, però la seva visió és la que volen fer valdre, sense importar-los el cost econòmic que pot representar pels afectats i si és viable. Amb l’excusa de l’impacte paisatgístic, acaben fent un decorat que pot quedar molt polit però no si pot viure. El mateix passa als centres de les ciutats convertides en decorats, a on cada vegada hi ha menys veïns, això si, ho converteixen en un lloc ideal per passejar i anar de compres, doncs, cada vega hi ha més botigues, més turisme i menys veïns, després surten els polítics locals, aquest que tenen una visió de futur de volada gallinàcia, les gallines tenen ales però no volen, i es pregunten que com és que els centres de les ciutats es despoblen, quan són ells que posen tots els impediments possibles per fer-les habitables pels residents, amb limitacions de trànsit, aparcaments, horaris restringits, etc. sense pensar que aquests veïns han d’anar a treballar, portar els fills als col·legits, anar carregats amb les compres, i si es tracta de persones d’una edat avençada el problema encara s’agreuja més.

Seguirem amb la carretera general, per si se n’ha parlat poc, però com que els polítics d’esquerra en van fer un ús populista i demagog a la campanya de 2015, i del que van dir no han pogut complir res, principalment perquè els seus desitjos han topat amb la realitat d’una cosa que se’n diuen lleis europees de mobilitat i tècnics, que si no se’ls te en compta i es tira pel dret, tal com van dir que farien, es cau en una cosa que es diu prevaricació, i això comporta penes de presó, i quan passa no se’ls pot dir presos polítics, sinó polítics presos per haver-se saltat la llei. Afortunadament hi ha lleis superiors que impedeixen caure en les dictadures d’aquests polítics populistes i de volada curta, com les gallines, malgrat que els col·lectius que no s’hi juguen la llibertat. els animin a fer-ho, per això quan ara han dit que deixaven les decisions de la carretera en mans dels tècnics, que és el més coherent, alguns s’han estripat les vestidures i han tornat a treure les samarretes de protesta.

Fa uns dies la societat Historicoarqueològica Martí i Bella, manifestava el seu suport a la proposta de la Conselleria de Mobilitat del CIMe perquè s’enderroqués el pont de la rotonda de Rafal Rubí, sense tenir en compte cap informe tècnic, únicament basant-se en el seu criteri històric paisatgístic, o sigui donava suport a una prevaricació, però el que més em va sorprendre era l’argument final del seu escrit que explicava que un dels criteris dels tècnics per no enderrocar el pont era l’augment previst de trànsit per d’aquí a vint anys, explicant que ara per passar aquesta rotonda a nivell es necessitarien 21 segons, estimant aquesta espera en 90 segons per 2038, el que suposava un augment de 4,5 vegades més de trànsit, preguntant amb una dosi de demagògia matussera, si aquesta era la Menorca que volíem.

Vaig contestar a aquesta pregunta en un escrit que vaig enviar al diari de Menorca, ja que la seva carta de suport havia sortit en aquest mitjà, en el que deia, entre altres coses, que semblava mentida que obviessin, si no és que era per mala fe, una cosa que es diu creixement vegetatiu de la població. Fa quaranta anys quan vaig arribar a Menorca érem seixanta-tres mil habitants, ara en som noranta mil i escaig i que d’aquí a vint anys amb rotondes o sense, en serem molts més, per tant les infraestructures s’han de preveure a llarg termini, que siguin segures i al servei dels usuaris que cada dia les empren i més amb dos ports marítims, un a cada banda d’illa, per tant és l’hora de què els tècnics tinguin la decisió final.

Autor: Alfredo Benosa