Dipositar el vot a l’urna és un acte important en la vida de molta gent. Per molts és l’únic moment en què participen de forma directa en les polítiques que regiran el seu poble o país. El dia de les votacions, la comunió de tots els votants tria un presid… NO. No, no, no. No tria un president, tria un parlament! En aquest moment hem de rebobinar ràpidament la pel·lícula fins al moment abans de ficar la papereta ensobrada a l’urna. Pensem-hi: rebem un bombardeig brutal, per part dels mitjans de comunicació, del pòquer de polítics Sánchez, Rajoy, Rivera i Iglesias. Aquests individus es presenten a les seves circumscripcions electorals, lluny, amb la mar emmig. Podria donar-se el cas fins i tot que el seu partit fes un munt d’escons però que en les circunscripcions respectives no fossin escollits. Seguirien liderant els respectius partits, potser sí, però de la banqueta. O de la grada si m’apures.
Jugam una partida de pòquer de l’oest amb cartes de jugar a cau o truc. Facem un experiment mental: suposem que tenim tres partits polítics en una mesa en igualtat de pes. Cadascun d’ells defensen els seus programes respectius. Dos d’ells, coincidint en la visió d’algunes propostes programàtiques, farien un pacte per governar. Què passaria quan el partit de l’oposició posa sobre la taula una proposta que coincideix amb el programa d’un dels governants i no amb l’altre? S’ha de rebutjar una proposta majoritària en pro d’un pacte de govern? Han de fer cas als votants? Aquí assumim amb massa naturalitat que es poden sacrificar determinades promeses electorals a canvi de poder. El govern ha de gestionar la voluntat de les majories i en determinats moments la ideologia del govern no es correspon amb aquesta voluntat. En la història recent d’Espanya tenim un episodi molt trist: el pacte d’estat del PP i el PSOE de l’any 2011 en què van donar rang constitucional al principi d’estabilitat pressupostària. Abans pagar al banc que la salut, l’escola o el menjar. No crec ni que els mateixos diputats que ho van estalonar hi creguessin. Al cap i a la fi aquest pacte ha engronat la recuperació econòmica i social del nostre país.
Davant l’urna hem de tenir clar que no escollim un president de govern ni un partit que governi a l’ombra del sistema: triam els representants Balears a Corts Generals. No hem de caure en el parany de triar servidors d’altri: hem de triar la nostra veu, amb el nostre missatge i la nostra voluntat.
Les nostres cartes són de cau o truc, no de pòquer.
Autor: Joan Forcada Moll