En l’article anterior posava sobre la taula mesures orientades a transferir l’esforç de compensació dels costos d’insularitat cap al preu de consum.
El Pi proposa altres mesures importants. El setembre de l’any 2015, el Grup Parlamentari del Pi ja reclamava que el nou REIB inclogués la transferència a la CAIB dels ports de Maó, Eivissa, La Savina i Alcúdia, que actualment són considerats d’interès general. Aquesta proposta es va aprovar pel Ple de Parlament. Igualment el Pi exigeix la transferència de forma expressa de la competència sobre tots els ports de refugi, esportius i, en general, de tots aquells en què no es desenvolupin activitats comercials de conformitat amb el que és establert en l’article 148.1.6 de la Constitució i l’article 5 del Text refós de la Llei de ports de l’Estat i de la Marina Mercant.
El control dels mecanismes i costos d’entrada i sortida de mercaderies és essencial. L’estructura comercial de les Balears és peculiar. Destina més de la meitat de la seva producció de mercaderies a consum intern i exporta més a altres països que a altres regions espanyoles. Però, en canvi, el seu principal subministrador és Espanya. Tenim una economia oberta a exportacions internacionals que després resulta ser massa depenent dels subministraments espanyols. L’efecte d’insularitat implica majors distàncies, diferenciació en mitjans de transport, fragmentació geogràfica i menor volum de mercat. L’informe de la UIB quantifica els percentatges derivats d’aquest efecte i els resultats mostren que Balears exporta un 94% menys i importa un 52% menys que altres regions peninsulars. Això suposa un cost d’oportunitat elevadíssim i crònic que afecta totes les indústries amb l’única excepció en la importació d’energia. Sense aquest efecte d’insularitat i doble insularitat, la balança comercial entre les Balears i Espanya es compensaria i per tant milloraria significativament la diversificació de l’economia. Ja hem dit moltes vegades que no és bo tenir tots els ous dins el mateix paner i convé accelerar les mesures per evitar els perills del monocultiu turístic i en canvi tenir els avantatges d’una economia diversificada. Cada legislatura perduda ens deixa més i més enrere.
Transferència de ports i compensació de costos. Cap de les dues mesures han de tenir cap dificultat. Ni la transferència de competències ni l’assignació de la dotació pressupostària ha de ser un problema. El càlcul de finançament s’ha de fonamentar en una estimació dels tipus mitjans dels costos de transport dels anys anteriors sobre totes les mercaderies transportades. El resultat ha de ser estable i transparent, amb compromisos de finançament plurianuals de bonificació dels costos reals de transport i, per tant, que permetin incorporar les quantitats que no es puguin atendre -per manca de pressupost anual- en les consignacions pressupostàries de l’any següent. I en aquest punt hem de ser valents i exigir i tenir la mateixa quantia de subvenció que Canàries, tant en la partida espanyola com la de la Comunitat Europea. Vet aquí la importància de tenir una representació política autènticament balear. Les condicions d’ambdós arxipèlags s’ha d’igualar sense les habituals excuses de la consideració o no de territoris ultraperifèrics o intergalàctics.
En el pròxim article parlaré del sector agrari, fonamental per model econòmic menorquí.
Autor: Joan Forcada, Vicepresident del PI per Menorca