El passat 20 de desembre va sortir l’informe relatiu als costos de la insularitat, encomanat pel Govern a la UIB. Aquest informe xifra en 800 milions anuals les pèrdues a Balears produïdes per costos d’insularitat. I per deixar clar quin efecte tenen aquests 800 milions, el mateix informe compara el funcionament actual a l’existència d’un aranzel d’entre un 13 i un 17% pels productes peninsulars. Aquesta aberració econòmica indica el nul interès que hi ha hagut fins ara per les Balears per part de la política espanyola, de banda que ens converteix l’última colònia d’una Espanya governada amb mentalitat mercantilista del S. XVIII.
Per salvar aquests 800 milions el text fa una sèrie de recomanacions com la de baixar l’IVA general al 15% o el reduït al 5%, la creació d’un fons d’insularitat addicional a les inversions que ens pertoquen -en cap cas es tracta de substituir una cosa per l’altra-, fa propostes com la d’un protocol d’avaluació de polítiques lligades a l’aplicació del REIB o la d’institucionalitzar tant el seguiment del control dels costos d’insularitat com l’estudi de tècniques que el compensin. També planteja reformes en polítiques portuàries i aeroportuàries i de transport en general, en educació per garantir la igualtat d’oportunitats, i igualar l’accés a la sanitat. El Pi, en la seva tasca de revisar i proposar millores al document de la UIB, fa seves aquestes recomanacions.
El REB actual va ser aprovat el 1998 i des del mateix moment de la seva aprovació ha estat objecte de debat per a la seva modificació. L’informe ens diu que no té sentit que aquest debat hagi durat 20 anys quan constata la seva deficiència crònica i també el fet que no aconsegueix cap dels objectius pel qual va ser creat. Entre aquests objectius fallats, al Pi ens preocupa especialment el de fer repercutir les subvencions sobre el preu final dels productes i serveis per als ciutadans.
Per fer possible traslladar la subvenció cap al preu, entenem que la compensació del cost del servei de transport ha de ser senzill i fàcilment avaluable pel qui abonarà la subvenció. El dubte davant la quantia de la compensació converteix el risc en un increment del preu. Aquest dubte s’ha d’eliminar i per això ha de ser entenedor per als beneficiaris. El Pi demana compensar el cost per plataforma o metre lineal de càrrega i que la bonificació s’apliqui a totes les mercaderies en règim de càrrega, sense distingir el tipus de béns transportats -evidentment s’hi han d’exceptuar les imposicions de la normativa espanyola i europea-. El transport de mercaderies a les Illes només utilitza contenidors en un 3% dels casos, essent el 97% restant transportat en camions i els comptes s’han de poder fer en el moment.
El Pi també demana que la petició de subvenció la realitzi la companyia naviliera per així poder repercutir de forma immediata el descompte en la factura. Talment ho fem amb el descompte de resident per a les persones físiques! La factura de la naviliera a l’empresa transportista ja reflectirà el preu final amb els abonaments i descomptes aplicats. Altrament, el retràs en la compensació també té un efecte d’increment sobre el preu final.
En propers articles aniré desgranant altres propostes.
Autor: Joan Forcada, Vicepresident del PI per Menorca