A Espanya, les persones majors de 65 anys són més del 18% de la població (8.400.000) i la tendència indica que aquest percentatge seguirà creixent.
Paral·lelament al procés d’envelliment demogràfic s’estan produint profunds canvis sociològics que afecten les formes de vida i a la composició de les famílies. Així més d’un milió i mitjà de persones de més de 65 anys viuen soles. Aquesta situació es combina amb l’increment de l’esperança de vida i una millora de les condicions físiques i intel·lectuals. Una realitat fruit del sistema de protecció social, de la universalització de les pensions, de la sanitat i del sistema de serveis socials amb la incorporació de la llei de promoció de la dependència.
També està canviant el paper de les persones majors en relació amb les necessitats familiars. Des de l’inici de la crisi s’han convertit en el darrer refugi de les seves famílies: han estat l’habitatge social de les persones que no poden pagar el seu pis, el subsidi de desocupació de moltes en atur i l’escoleta dels seus néts.
I ho estan fent amb l’únic suport de les seves pensions. La quantia de la pensió mitjana a Espanya és de 887€ al mes, però el 60% dels i les pensionistes tenen una pensió inferior. D’ells, gairebé 2,5 milions cobren una pensió mínima de 634,5 € al mes. Davant d’aquesta realitat proposem, entre altres mesures:
- Un recàrrec a les grans fortunes per ajudar a mantenir el Sistema Públic de Pensions: Introduirem una contribució social estrictament destinada a assegurar el futur de les pensions públiques. Gravarà fonamentalment als qui més tenen i a les grans empreses. Es tracta de posa en marxa noves vies de finançament complementari, quelcom que ja s’està fent a Holanda o França.
La sostenibilitat financera del Sistema també s’assegurarà mitjançant la millora els ingressos provinents de cotitzacions socials –d’acord amb el compromís d’elevar el salari mínim per tal que assoleixi en dues legislatures el 60% del sou mitjà net; increment que es compassarà amb l’evolució de la nostra economia- i el reforç del Fons de Reserva a través d’una millora de la seva regulació.- Recuperar el paper del Pacte de Toledo com a espai necessari de debat, acord, estabilitat i garantia del Sistema de Pensions, recolzant la participació i representació en aquest fòrum del Consell Estatal de Persones Majors.
- Garantir el poder adquisitiu de les pensions.
- Incrementar les pensions mínimes.
- Elevar el llindar de rendes establert per a l’accés a les prestacions no contributives, de manera que s’ampliï el nombre de persones que puguin percebre-les i incrementar de les quanties.
- La recuperació de la cotització per jubilació en els supòsits de percepció del subsidi assistencial per desocupació fins al 125% del salari mínim.
- Recuperació progressiva de pensions de viduïtat pels qui no tinguin altres ingressos, calculades a raó del 60% de la base de cotització.
- Reconèixer a totes les dones un «bonus» de dos anys de cotització per cada fill (nascut o adoptat) a l’efecte del càlcul de les pensions.
- Revisar el copagament farmacèutic per tenir en compte criteris de necessitat i cronicitat per evitar que segueixi sent una barrera d’accés, especialment per a pensionistes en dificultats socioeconòmiques.
- Millorar la protecció dels consumidors especialment de les persones majors més vulnerables, davant pràctiques comercials abusives incloses les bancàries, financeres i d’assegurament.
- Facilitar l’accés a les ajudes per a adaptació o rehabilitació de l’habitatge per abordar els desafiaments de l’envelliment, fomentant així que les persones majors no hagin d’abandonar el seu entorn, el seu barri i la seva gent.
La dignitat d’un país es mesura per com tracta als seus majors i als seus pensionistes. Van ser governs socialistes els qui van universalitzar les pensions públiques i van dignificar les pensions mínimes. I amb el vot de la majoria, serà un govern Socialista qui eviti la seva privatització.