He explicat alguna vegada què sóc oient habitual de ràdio, sobretot al matí, per afinitat i per origen m’agrada escoltar la radio en català, segueixo el programa de Jordi Basté a RAC1, vaig deixar d’escoltar Catalunya Ràdio i a Mònica Terribas, perquè segons la meva opinió no feia radio, més aviat era un pamflet continuo de propaganda del procés, sense que tingues cabuda cap opinió que no fos favorable, per això em vaig passar al programa d’en Basté, que almenys els seus tertulians poden defensar les seves postures, tant a favor com en contra, de totes maneres aquestes tertúlies del matí em comencen a cansar pel mono tema, ja que han passat set mesos des de l’1 d’octubre i cada dia en tornen a parlar. Els defensors del procés d’independentisme s’han fet un relat a mida, que repeteixen contínuament, cada dia parlen de les càrregues de l’1 d’octubre, de la brutalitat policial, dels avis que varen atonyinar pel fet de voler votar, que els varen impedir fer un exercici de democràcia, mai diuen que això es va produir perquè es va convocar un referèndum de manera il.legal i que malgrat les ordes de prohibició, es va tirar endavant emparat sota unes lleis que havien fet els 6 i 7 de setembre al Parlament de Catalunya, saltant-se no solament les ordres del Constitucional, sinó també les del mateix Estatut de Catalunya, però com que es van creure lo de la revolta dels somriures i que Europa els donaria suport, doncs ja anava bé la fotografia de l’enfrontament i les càrregues policials i sobretot posar davant a la gent gran, per l’impacte emocional que això podia produir.
Ara aquests tertulians estan esverats per la imputació d’un delicte d’odi als nou professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca, pels seus comentaris despectius cap als agents de la Guàrdia Civil i segons la denuncia assenyalant als seus fills, alumnes del centre, tot això en un poble a on hi ha una casa-caserna de la Guàrdia Civil de les més grans de Catalunya. Estan indignats perquè han sortit les seves fotografies i els seus noms i que s’ha trencat la convivència, no per lo dit presumptament pels professors el 2 d’octubre si no per la denúncia. El relat fet a mida de les nostres idees. Que diferent és assenyalar a què t’assenyalin.
Mentre Catalunya segueix sense govern, amb l’autonomia suspesa, amb polítics a la presó des de fa més de sis mesos, una situació que deien que si es produïa faria que l’independentisme paralitzes el país, i a part d’algun incident amb els CDR (Comitès de Defensa de la República) que quan han tingut al primer detingut s’han aturat, sis mesos després la vida segueix igual, els opinadors del procés ancorats en el victimisme, tota la culpa és d’Espanya i el 155, amb l’expresident Puigdemont que tenia el mandat del Parlament Català de proclamar el 27 d’octubre la independència i la República Catalana, fugit a Alemanya perdent protagonisme i fen càlculs de si li interessa a ell, no al país, anar a noves eleccions o que es formi govern, intentant fer un govern republicà a l’exili, que no se’l creu ni ell, mentre va mirant les enquestes per si li és favorable anar a noves eleccions, encara que sembla que per part de l’independentisme qui més afavorit estaria seria la CUP, ja que són els únics que han dit que s’ha d’avançar cap a la república sense ambigüitats, estiguem d’acord o no amb els seus plantejaments, són els únics que no els han variat, que solament falta construir les estructures republicanes, pel que els que diuen que ja viuen en la República Catalana si poden sentir més identificats, per tant una crescuda de vot cap a la CUP seria molt probable, fent que la resta de l’independentisme es veies abocat a seguir depenent encara més dels cupaires.
Els dies passen i tota la classe política, periodística, opinadors, i tots els que viuen de què el procés quan més embolicat estigui millor, fan càbales de si hi hauran eleccions o no, sense importar-los res el dia a dia dels catalans.
Autor: Alfredo Benosa