Va durar poc l’unitat després dels atemptats, els gestos i les bones paraules un miratge. Aviat començaren els retrets entre els cossos de seguretat, quin era millor, en quin idioma es donaven les informacions, qui havia traït a qui per falta de coordinació, qui havia amagat més informació a l’altre. No van tardar a aparèixer les declaracions interessades, uns deien, hem demostrat que tenim una policia eficaç, que ja podem ser un país independent, que tenim estructura d’estat per ser-ho. Els altres deien que l’única manera de fer front al terrorisme era la unitat de l’estat. Els cossos de seguretat de l’estat enfadats per sentir-se exclosos del reconeixement de la seva feia, explicaven que els Mossos havien passat de la jutgessa que va anar a la casa d’Alcanar i els va dir que allò tenia aspecte de ser una fàbrica d’explosius, per no dir-li paranoica li van contestar que no exageres. Això varen ser els entrants del plat fort de dissabte. Manifestació multitudinària per rebutjar al terrorisme “No tinc por”, sempre he cregut que als terroristes poc els afecten les manifestacions multitudinàries, ans al contrari, fan d’altaveu de la seva barbàrie. El que havia de ser una manifestació en contra del terrorisme, de suport a les víctimes i familiars, va esdevenir per part dels híper ventilats del independentisme en un acte de campanya perquè el món els veies, col·locant estratègicament grups molt ben organitzats perquè es visualitzessin bé les seves demandes, obviant el dolor de les víctimes varen aprofitar per treure totes les consignes en contra de la presència del Rei i el govern central, igual ho haguessin fet si no hi haguessin assistit. Ara tocava això, convertir una manifestació de dol i record en una manifestació en contra de l’estat espanyol. Com que de tot se’n poden treure dues versions, hi ha els que pensen que va ser un pas endavant perquè es varen fer notar, i els que pensen que varen fer un pas enrere perquè no era el dia. Un detall important és que cap mandatari europeu va assistir a la manifestació, com si ho varen fer amb els fets de França, potser perquè els varen advertir de l’espectacle i Europa està per poques aventures.
Tot això a 34 dies del suposat referèndum, del qual la convocatòria encara no està signada i malgrat que algú digui que un dia abans que es faci ni ha prou, per fer això seria més senzill declarar la independència unilateralment i que surti el sol per ponent, però si es cerca el suport i reconeixement internacional, un referèndum que es convoqui un dia abans no dóna garanties a totes les parts per igual. El referèndum escocès, que tant es volen emmirallar, va ser convocat i pactat amb el Regne Unit quasi un any abans que es celebres, aquí és tot el contrari, l’estat espanyol es nega a aplanar el camí, mentre el govern de la Generalitat, ho fa tot amb secretisme, perquè saben que les lleis de desconnexió que va fent no són prou legals, i per tant acabaran al Constitucional. Això fet d’aquesta manera no ho reconeixerà cap estat democràtic.
Els terminis es van esgotant, no hi ha signada la convocatòria, la llei pel Referèndum està aturada el Parlament, amb tot s’entra al Parlament la Llei de Transitorietat Jurídica, la que diuen ha de fer passar de la legalitat espanyola a la catalana sense ensurts. Tot esta a l’aire, si com diu Jonqueras aquest referèndum es farà com totes les votacions s’ha fet sempre, ja van tard, doncs la Llei de Regim Local marca un termini de 54 dies per convocar un referèndum, queda la solució d’una nova llei catalana que ho permeti en 30 dies, però que segurament serà suspesa pel Constitucional. S’hauran de fer els sortejos per formar les mesas electorals que tenen que fer-se als ajuntaments amb base al cens en un termini no inferior a 25 dies, s’haurà de posar data per fer campanya, d’això hi ha temps fins al 15 de setembre. Tindrem un setembre interessant i molt més un 2 d’octubre, en què com diuen des de Catalunya, passi el que passi, res ja no serà igual.
Autor: Alfredo Benosa