Intento no escriure ni parlar en calent, per tant no entraré en els darreres successos que han passat a Barcelona i Cambrils, ho faré sobre coses que corren per la xarxa arran d’aquests fets, sobretot d’un escrit de Pérez Reverte titulat “Es la guerra Santa, idiotas” que ha aixecat polseguera, tant a favor com en contra. Aquest escrit publicat el 31 d’agost de 2014 va passar sense pena ni glòria fins que ara ha tocat el rebre a Catalunya, el que estigui interessat a llegir-lo, solament ha de cercar-lo per internet, és molt recomanable.
Com que es veu que no sabem veure els senyals fins que ens ha caigut a sobre la desgracia, hi ha un ‘altre escrit més recent d’en Reverte, 5 de març de 2017, titulat “Maestras con hiyab” a on parla d’una pròxima promoció que sortirà de les facultats espanyoles de joves graduades en Educació infantil i Primària que portaran hiyab, però com que encara no ha passat no ha tingut massa repercussió, els aconsello que també el llegeixin.
Aquí no va d’islamofòbia, aquí va de llibertats, els que hem lluitat per la laïcitat de l’educació i de la vida en general, per la llibertat de pensament, contra la dictadura, per la igualtat de sexes, per la igualtat entre totes les tendències sexuals de les persones, perquè es puguin casar dos homes o dues dones, perquè puguem ser infidels sense que a elles les lapidin, en tot cas ja t’apanyaràs amb la teva parella per la infidelitat, per poder fer la nostra vida en llibertat, que a l’església catòlica encara que solament sigui per subsistir, no li hagi quedat cap més remei que tragar amb tot el dit abans, fins a posar un Papa que sembla progre, que quan es fan sermons com els del bisbe de Solsona en contra dels drets del col·lectiu LGTBI, se l’obliga a demanar disculpes. D’això va. A on són tots aquests drets i sobretot els del col·lectiu LGTBI als països musulmans?
Va de llibertat, va de negar-se a què per un bonisme mal entès s’eduquin en una escola publica, als nostres fills/filles sota els símbols d’una religió que com totes nega les llibertats. Quins valors transmetran als nostres infants aquestes professores amb hiyab, símbol de l’opressió de l’home sobre la dona?. A on són els col·lectius feministes davant la submissió de les dones musulmanes, o solament es preocupen, com en els millors temps de la dictadura, de censurar i prohibir 300 cançons a les festes de San Sebastian per masclistes?, trobo a faltar als col·lectius de defensa dels drets dels animals a les matances de bens per decapitació que fan els musulmans el dia del be. Això deu ser un acte cultural a respectar, o no es posen amb els musulmans perquè aquests no estan per punyetes, millor atacar les festes populars dels pobles, com els correbous de l’Ebre, a on van tres activistes a protestar escortades per dotze Mossos.
No és islamofòbia, és qüestió de llibertats, perquè anem deixant fer en nom de la llibertat dels altres, dels que no respectaran la nostra, ja que com diu l’ideòleg islamista Omar Bin Bakri “Emprarem la vostra democràcia per destruir la vostra democràcia.” Els Bin Bakri de torn tenen molt clar que per un simple creixement demogràfic els musulmans no tardaran a ser majoria a Europa, que el 2050 molts ja hi hauran nascut i tindran dret a vot, per tant mitjançant unes eleccions democràtiques en què els votants islamistes seran majoritaris podran proclamar un estat islàmic a Europa, o sigui que el deixar fer, o la nostra covardia, aquest ser políticament correcte i no dir el que penses, pot condemnar als nostres néts i sobretot netes, a fer un pas de 300 anys enrere de tots els drets i llibertats que tant ens han costat aconseguir.
Això va de defensar un model de societat lliure, de dir el que penses què és el millor exercici d’autoestima que es pot fer, si algú creu que defenso la religió diré que el 2006 vaig apostatar de la religió catòlica, si hagués sigut musulmà i hagués intentat apostatar avui tindria el cap a sota l’aixella.
Autor: Alfredo Benosa