Les eleccions del passat 20D varen deixar un panorama polític complicat de cara a fer pactes post electorals. Demanàvem un model com el danès a on per formar govern son necessàries coalicions amb varis partits, però el que varen fer els líders polítics espanyols al moment de acabar el recompte va ser marcar línies vermelles i cremar les naus al cinc minuts de saber els resultats, pot ser si volien ser com els danesos tindrien que aprendre com es fa per negociar.
Deixem Dinamarca, aquí i amb el supòsit que el PP no pugui governar, encara que amb lo que ha passat a Catalunya pot ser l’ajudi lo de la unitat d’Espanya que donaria excusa al PSOE per facilitar d’investidura de Rajoy, encara que segueixen mantenint que no l’investiran, ni ningú del PP, però donem temps al temps, ja em vist lo que ha passant amb el President de les Corts que diuen que no s’ha pactat res, i ho han dit sense riure, amb lo qual si s’arriba a produir seria Pedro Sánchez el primer que incompliria una de les seves promeses, això si “pel be d’Espanya”. Cas que no sigui així , i s’acabi produint un gran pacte d’esquerres algú quedarà ferit, ja que des de el primer dia el senyor Sánchez va dir que no pactaria amb Podemos si aquets mantenien la seva promesa del referèndum a Catalunya. El senyor Iglesias deia que la condició per pactar era que es fes el referèndum, amb lo que si s’arriba a un acord, un dels dos començarà incomplint programa, encara que a dia d’avui per Podemos el referèndum ja no es tant prioritari, i sembla que ho pot plantejar com una qüestió menor per tal d’arribar a un acord amb el PSOE. En política tot es pot matisar i cercar les explicacions mes peregrines per encaixar el que no te encaix, com que el referèndum sigui perquè Catalunya no surti d’Espanya, ja que tots els partits d’àmbit estatal pensen el mateix, inclús Iglesias parla del “encaix” de Catalunya a Espanya, amb lo que la marca de Coleu /Podemos quedaria tocada ja que bastants catalans els varen votar al creure que des de Madrid havia aparegut un salvador que els i solucionaria el problema, devia ser perquè com que era a prop del 25 de desembre que es quan neixen els Salvadors de les diferents religions, des de Buda a Jesús de Natzaret, devien pensar en l’arribada del pròxim messies, Pablo Iglesias.
Suposem que ja tenim pacte Sánchez / Iglesias a on un dels dos ha incomplert les seves promeses. Tenen 159 diputats per tant fan falta 17 mes per aconseguir majoria absoluta. Pactaran amb Esquerra Republicana que demanarà directament la independència perquè segons ells el plebiscit està fet i guanyat amb un 47% del vots favorables? , amb Democràcia i Llibertat? amb Bildu,? amb el PNV? amb Unitat Popular? amb tots a la vegada per fer una gran coalició de perdedors per poder governar? o confien en que Ciutadans els doni un cop de ma.
Serà interesant veure com acaba/acabem perquè a la fi les seves decisions afecten a tots els governats, mentre tant els aconsello que vagin mirant la sèrie danesa Borgen, i aprenguin a negociar, perquè sinó anem a noves eleccions el mes de maig, i no dir al primer minut “Tinc línies vermelles que no passaré mai” ja que en la vida i menys en política mai es pot dir mai, sinó mirem el pacte de últim minut a Catalunya.
Autor: Alfredo Benosa