Mentre les televisions retransmetien en directe l’arribada dels 630 immigrants de l’Aquarius cercant l’efecte mediàtic de la notícia, donant ressonància a la política de gestos del govern Sánchez, més de mil entraven per Andalusia sense fer tant renou. Els de l’Aquarius tindran 45 dies de gràcia per regularitzar la seva situació, ja que se`ls considera nàufrags, mentre els arribats a les costes andaluses amb les pasteres poden ser retornats en calent, doncs a aquests se’ls considera immigrants il·legals, sempre que no sàpiguen que realitzant una sol·licitud de protecció internacional els dóna dret a començar els tramites de legalització de la seva situació.
Malgrat que molts ajuntaments es declaren ciutat d’acollida i posen partides importants als seus pressupostos per aquest motiu, (Maó 80.000 € per acollida de refugiats i no n’ha arribat ni un) pels immigrants, molts d’ells econòmics, Espanya no és la seva destinació preferida, ja que més de la meitat dels arribats amb l’Aquarius han demanat ser acollits a França, doncs van arribar a un port que no estava previst a l’iniciar el viatge.
Ningú es pot sentir insensible davant les imatges que ens arriben de centenars de persones amuntegades en un vaixell que travessa el Mediterrani jugant-se la vida per arribar a Europa i justifica l’acció humanitària de les ONGs, que disposen d’una flota important de vaixells però una vegada arribats a port amb el seu carregament humà se’n desentén deixant al problema al país d’acollida, tal com va dir diumenge passat el director de Metges Sense Fronteres a València, “La nostra feina acaba quan aquestes persones desembarquen, ara hem de tornar al mar a buscar-ne més”.
Potser per això el primer ministre italià, Matteo Salvani en compliment de les promeses electorals fetes, i per les que va ser votat, ha negat l’atracament de més vaixells d’ONGs a ports italians, vaixells que tenen un cost de manteniment mitjà diari de sis mil euros, acusant-los de col·laborar amb les màfies líbies,. Salvani argumenta que aquests vaixells esperen davant les costes líbies l’arriba dels immigrants de manera organitzada, i que mentre l’Aquarius navegava cap a València, dos vaixells més, el Lifline i el Seefuchs, amb bandera holandesa esperaven davant la costa líbia el carregament humà que les màfies dipositaven al mar, per la mateixa cosa el vaixell d’Open Arms va ser retingut a un port de Sicília i els seus tripulants acusats d’afavorir el tràfic de persones.
Sánchez ja ha dit que l’acollida del Aquarius per part del govern espanyol és una cosa excepcional, ja que encara que té la necessitat de donar cops d’efecte també hi ha ciutadans que es pregunten si és sostenible què en un país amb mes tres milions i mig d’aturats, amb el fons de pensions esgotat, amb la sanitat col·lapsada, amb llistes d’espera de mesos per operacions menys urgents, uns serveis socials desbordats, una falta de places geriàtriques per les persones grans, persones que han treballat i cotitzat sempre, i ara tenen la impressió de quedar a la cua de les assistències, amb les ajudes per dependència que arriben moltes vegades quan el sol·licitant ja ha mort, en definitiva amb moltes mancances socials, entra el dubte, com ja ha entrat als ciutadans d’altres països europeus, on la immigració que té Espanya és mínima en comparació al centre d’Europa a on les polítiques de restricció comencen a guanyar terreny i vots, i amb elles afloraran els conflictes socials, també els espanyols comencen a preguntar-se si ens podem permetre el luxe d’acollir i donar tots els drets als nous vinguts sense despertar aquest sentiment de discriminació cap als que sempre han contribuït amb els seus impostos el manteniment del país i ara es senten desemparats per l’estat.
Espanya també té la frontera sud, l’entrada des de Àfrica, que no solament és la frontera espanyola sinó també la d’entrada a Europa. Sánchez diu que ara traurà les “concertines” que no oblidem les va fer posar el govern Zapatero, ja que són una cosa inhumana i perillosa pels que volen saltar la tanca. Europa reclama un control a Espanya sobre aquest pas, som els guardians del mur que dóna pas al somni europeu. L’obrirem o seguirem fent de guardians?
Autor: Alfredo Benosa