Sa Fundació Jaume III demana a sa president de s’executiu autonòmic, Francina Armengol, que s’aturi d’agombolar es separatistes que volen esbucar s’actual Estat de Dret i, en conseqüència, s’Espanya de ses autonomies gràcies als quals ella ha pogut arribar a esser president des balears.

Quan va prometre es seu càrrec, Francina Armengol se va comprometre a vetlar i a fer vetlar s’Estatut d’Autonomia i sa Constitució, cosa que no va fer ahir quan assegurà que a Catalunya aquest mateix Estat de Dret ─gràcies al qual, repetim, ella és president─ “havia travessat una retxa vermella” després d’arrestar es cervells que dirigien s’organisació de sa consulta il·legal d’1-O. Una opinió, sa de n’Armengol, que l’enfronta no només an es seus companys de partit de Catalunya que, com es batles del PSC, pateixen –ells i ses seves famílies– un assetjament constant per part de ses masses separatistes per defensar lo que ella no vol defensar –sa Constitució i s’actual marc autonòmic–, sinó també a una ciutadania balear que està astorada davant es trist espectacle d’uns representants públics, es seus, que s’estimen més defensar es sublevats catalans que es propis balears que, en darrera instància, podrien esser ses següents víctimes d’una eventual annexió des Principat si finalment es colpistes se surten amb la seva i consegueixen destruir s’actual marc autonòmic.

Armengol tampoc vetla ni fa vetlar sa Constitució ni s’Estatut d’Autonomia quan consent governar amb uns socis, Més i Podem, que tenen com a objectiu final sa secessió i sa superació de s’Estat autonòmic. Més s’ha marcat com a objectiu s’independència de ses nostres illes l’any 2030 i Podem no se n’amaga gens d’aprofitar-se’n de s’ira separatista per canviar s’actual marc constitucional.

Armengol, almanco per respecte a molts des seus votants (un 19% des vots vàlids) que no combreguen amb ses seves curolles pancatalanistes i per respecte també a sa majoria de balears que no l’han votada però que, tant si vol com si no vol, ella representa, s’ha d’aturar de fer costat a uns insurrectes que creuen, erròniament i com han fet tots es dictadors, que sa llegitimitat democràtica descansa en escenificacions massives en es carrer i no en es respecte a ses lleis fonamentals.