“Un projecte ben elaborat amb força interès cultural” però que “no s’integra en les línies estratègiques de l’IEB”, argumenta sa comissió avaluadora de s’Institut d’Estudis Baleàrics per denegar s’ajuda.
S’Institut d’Estudis Baleàrics (MÉS per Mallorca) ha decidit també denegar sa subvenció que va demanar sa nostra fundació pes llibre “Sa Norma Sagrada. Un viatge a ses fonts amagades des catalanisme de ses Balears”. Sa comissió avaluadora considera que s’assaig que qüestiona trenta anys de polítiques lingüístiques a ses nostres illes és “un projecte ben elaborat amb força interès cultural”, que “sa trajectòria des seus autors està consolidada” i que s’ha presentat tota sa documentació, però que “no s’integra en absolut en les liníes estratègiques de l’IEB” i que “la seva projecció exterior és irrellevant”. Només li concedeix 8 punts (sobre 20) quan s’han de menester 10 punts per començar a rebre un percentatge de s’ajuda sol·licitada.
Fa un parell de setmanes, es Consell Insular de Menorca (MÉS per Menorca) també va denegar una subvenció parescuda an es mateix llibre per “incomplir” es requisits 3.1 i 3.3 de ses bases de sa convocatòria: «Se pueden presentar a estas ayudas de minimis los libros en catalán editados en la isla de Menorca, de autor residente en Menorca o cuya temática sea de especial interés para Menorca (3.1) y las obras deben ser en lengua catalana y los editores deben velar por la corrección lingüística de las obras subvencionadas. El incumplimiento de esta base será motivo de revocación de la subvención (3.3)»
Uns arguments ridículs que volen justificar un veto polític
MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca s’han posat d’acord en qualque cosa i ha estat per tomar “Sa Norma Sagrada” encara que amb motius molt diferents. Uns motius que fan rialles i que només pretenen vestir jurídicament un veto de tipo polític a una obra que qüestiona sa normalisació que s’ha deixada en mans des nacionalisme que ells representen.
S’assaig no incompleix es requisit 3.1 perquè sa temàtica és d’especial interès per Menorca, com ho és per Mallorca i Eivissa, ja que parla des procés de normalisació dins un àmbit balear. Ademés, s’assaig dedica fins a tres capítols a Francesc de Borja Moll, filòleg ciutadellenc. Es requisit 3.3 és senzillament inaplicable a una fundació com sa nostra: pretén que sa nostra fundació que té com a principal objectiu canviar s’actual estàndar escrigui en s’actual estàndar, un requisit que, de complir-lo, aniria contra es nostros principis fundacionals. O sigui, es requisit 3.3 és una trampa saducea perquè, facem lo que facem (escriguem es llibre en s’estàndar actual o no), sempre hi sortirem perdent. Tanmateix, convé recordar que es nostro model de referència (Un model lingüístic per ses Illes Balears, Ed. Fundació Jaume III, 2015) amb què s’ha escrit es llibre fou redactat per un llicenciat de filologia catalana tan reconegut dins s’àmbit de models de llengua com Xavier Pericay. Es rigor científic i sa solvència d’aquest model lingüístic varen esser avalats pes propi IEB quan aquest organisme va decidir otorgar a Un model lingüístic per ses Illes Balears una ajuda per s’impressió de 2000 exemplars (convocatòria 13 de gener de 2015, BOIB nº 7) després de concedir-li una puntuació de 80 damunt 100, o sia, concedir-li es màxim grau d’interès. És molt arriscat dir que escriure en aquest model que aplica, per exemple, C’s a ses notes de premsa i a ses institucions, siguin simples “incorreccions”. S’editor ha vetlat per sa correcció lingüística, naturalment, però dins es marc d’un model distint a s’estàndar oficial.
Per altra banda i en relació a sa denegació de s’ajuda de s’IEB a sa convocatòria d’enguany, no entenem que s’assaig tengui una projecció exterior “irrellevant”, com diu ara s’IEB, quan hem rebut peticions de s’obra de l’Abadia de Montserrar o des departament de filologia romànica de s’Universitat de Bonn. Creim que aquest llibre té interés també a Catalunya i València perquè és es primer assaig balear que qüestiona ses bases ideològiques de sa normalisació que s’ha duit a terme a ses nostres illes. I ja per acabar, no entenem que “no s’integri en les línies estratègiques de l’IEB” quan, a ses bases de sa convocatòria, s’afirma, a sa base 1.2, que se subvencionaran aquelles obres que “fomentin l’intercanvi i la relació entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i entre les Illes Balears i l’exterior”. A part de tractar d’una temàtica balear d’indubtable interès a la resta de territoris de parla catalana, està previst presentar s’obra a Menorca i Eivissa. Per afegitó, ¿hi pot haver un llibre de més interès per Mallorca, Menorca i Eivissa –i per un Institut d’Estudis Baleàrics, i subretxam “baleàrics”– que un que defensa un estàndar que tengui com a referència ses Illes Balears?
Adjuntam extractes de ses dues propostes de resolució de s’IEB i es CIMe que deneguen sa subvenció. També els pas sa base 1.2 de sa convocatòria de subvencions d’enguany de s’IEB. S’informació sencera la poden trobar a sa web de s’IEB.
Font: Fundació Jaume III