Com els cargols després d’una pluja fina surten a trescar, els polítics quan ensumen eleccions fan el mateix. Després de mesos de no ser notícia, Pablo Iglesias torna a estar d’actualitat, davant la caiguda d’intenció de vot en favor del PSOE, havia de fer alguna cosa impactant, hi n’ha fet dues: Viatge a Lledoners a veure a Oriol Junqueras i demanar la legalització del cànnabis. De manera involuntària tots els mitjans de comunicació fent d’altaveu d’Iglesias doncs han obert els informatius amb aquestes notícies.
La reunió amb Junqueras ha sigut un ‘altra d’aquelles coses simbòliques a què ens té acostumats l’independentisme. No sé quin rendiment polític en pot treure Iglesias d’aquesta reunió, a no ser desestabilitzar els Comuns de Colau en què l’ànima independentista intenta sortir a la superfície del partit i agafar protagonisme, doncs aquest posar-se de perfil que havia mantingut fins ara no els va donar bons resultats a les darreres eleccions autonòmiques.
El tema cànnabis és més complex, Iglesias intenta explicar que si Espanya és el primer país europeu en legalitzar el cànnabis i la seva producció els guanys serien molt importants, perquè esdevindria el primer productor de cànnabis a Europa i amb això poder pagar la despesa de sanitat, dit d’altra manera, que Espanya sigui un país narcotraficant legalitzat. Una idea brillant, ja que ens hem passat els darrers decennis criminalitzant el consum de tabac i d’alcohol sobre tot dintre de la població més jove, en poc resultat, també s’ha de reconèixer, sobretot en el consum d’alcohol i ara posen a l’abast una droga que per molt tova que es digui que és, no deixa de ser una droga, els científics alerten que el cànnabis entre la població adolescent, crea greus trastorns de personalitat, ja que el sistema nerviós central no està encara desenvolupat i el cànnabis bloqueja els neurotransmissors, causant pèrdua d’atenció i rendiment escolar, com efectes a curt termini.
Ja sabem que la prohibició no aconsegueix aturar el consum de cànnabis, però la idea que posar-lo a l’abast, que l’estat cobri impostos, en tingui el control i distribució, i que això en millorarà la qualitat i acabarà amb la venda clandestina és una fal·làcia, com a mínim una utopia, ja que segueix havent-hi contraban de tabac, doncs surt més econòmic que el control per l’estat, i el cànnabis no serà una excepció, per tant el que diu Iglesias que legalitzant-ho es reduirà el cost en policies, torna a ser una idea peregrina, el mateix que la seva legalització farà disminuir el consum entre els adolescents, doncs ja no serà una matèria prohibida, que faci gràcia transgredir, si això fos cert, els joves no començarien a fumar ni a beure alcohol, doncs el tenen a l’abast i precisament per tenir-lo a l’abast des de l’estat s’han de fer campanyes per dissuadir el seu consum, una veritable incongruència. L’estat autoritza la venda perquè controla una important font d’ingressos via impostos, però demana que no es passin en el consum. Això és creure amb un món feliç i perfecte.
No ens cal anar massa enfora, solament hem de veure els casos d’intoxicacions etíliques que s’atenen a les festes a Menorca i l’edat dels atesos, per fer-nos la idea que el consum no va lligat a una prohibició, sinó a una forma d’entendre com un acte social el fet de començar a beure, de sentir que s’entra a l’adolescència i que està tot permès perquè és festa.
Hauríem de pensar que a lo millor al senyor Iglesias amb aquesta mesura de legalització de la marihuana, somnia en tenir un país completament narcotitzat per portar endavant les seves polítiques sense oposició. Com he dit altres vegades hi havia tres llibres que s’havien de llegir perquè als anys 70 et donessin el carnet de progre, Revolta a la granja, 1984 i Un món feliç, però que va anar bé llegir-los perquè aquella ciència-ficció cada dia s’acosta més a la realitat que ens fan viure, i així estem preparats, aquests llibres haurien de ser d’obligada lectura pels més joves, per adonar-se que l’estat més que protector, és una madrastra que com bens, ens vol fer anar per allà on ella vol.
Autor: Alfredo Benosa