Cap de setmana per pensar, mentre a Brasil Jair Bolsonaro amb un discurs d’extrema dreta, en el que diu que l’únic retret que li pot fer a la dictadura militar brasilera és que no hagués mort a tres-centes mil persones més, treu el 46,3% dels vots en un país que l’economia i els serveis de l’estat no estan entre els capdavanters del món, i millorar-los no entra en les seves propostes, deixant molt enrere el Partit dels Treballadors del carismàtic Lula da Silva, en aquest moment empresonat per un problema de corrupció, gràcies a una llei feta per ell mateix contra la corrupció, a Madrid, al Pavelló de Vista Alegre, seu històrica de Podemos, es presenta Vox amb un èxit de públic important. L’augment dels partits d’extrema dreta va creixent i trobant lloc entre els votants, a Europa ja tenen presencia a molts parlaments o estan al govern com a Hongria o Itàlia amb l’èxit de la Lliga Nord, de Matteo Salvani, amb un discurs extremista amb els seus plantejaments. Els populismes de dreta enfrontats als populismes d’esquerra, del Benvinguts refugiats al “deportarem a tots els sense papers,” personalment crec que s’hauria de trobar un punt entremig entre les dues opcions, però com que fins ara el monopoli del discurs el tenia el populisme d’esquerra, opinar que no es pot obrir la porta de bat a bat portava a ser titllat de feixista, pel que moltes persones que ho pensaven no ho deien. S’ha emprat tant la paraula feixisme per a tot, que al final l’ha tret al carrer sense complexos sorprenent a una periodista que comentava que “no podia imaginar que es pogués verbalitzar sense tabús el que va dir diumenge el líder de Vox.”

Crec que aquí ha estat l’error de molts que pensaven que les postures extremes solament es podien defensar des de l’esquerra sense tenir en compte que hi havia una bossa important de persones que no i estaven d’acord. Moltes vegades havia dit, en la meva curta etapa a la política, que vaig fer com independent a les llistes del PP de Sant Lluís, que el dia que sortís un parit que digués “Primer nosaltres” arrasaria, ja que hi havia molta gent que ho pensava i no ho deia, perquè no era políticament correcte, però de pensar-ho ho pensava. Els partits com Vox s’alimenten del rebuig a la immigració a la que fan culpable de tot, calant amb els descontents, els que se senten menystinguts per l’estat, dels que veuen que havent treballat i cotitzat els trenta-sis anys corresponents tenen una jubilació de menys de mil euros, la majoria ni tant sol i fa a prop, mentre se sent a dir que els immigrants reben ajudes per tot, que estan tractats molt més bé que els autòctons. Això ho justifica l’administració, que no es desmenteix, que com que les ajudes es donen per declaració d’ingressos, els dels immigrants sempre són menors, almenys els oficials, i per això reben les ajudes. Quan des de les administracions es crea el sentiment que tothom té els mateixos drets, hagi o no contribuït al manteniment de l’estat del ben estar i les obligacions solament són per uns quants, que no hi ha diferencia entre els que treballen i cotitzen i els que no, és quan el mar dels vots descontents està prou revoltat per poder-hi pescar amb bones captures, ja que des de l’esquerra solament es parla d’augmentar impostos a qui produeix, per tal de mantenir aquest sistema de repartiment, si a tot això i sumem el tema Catalunya ja tenim la cirereta del pastel, perquè a Catalunya hi ha molta gent que esta farta que 3.000 persones dels CDR puguin imposar paralitzar impunement al país, com varen fer el 3 d’octubre de 2017, o quan els sembla, arribant a un punt que diuen prou, i voten a qui pot canalitzar aquest sentiment.

S’acosten mals temps pels moderats, dels que em sento part, han portat l’enfrontament al carrer i ara aturar-ho és molt complicat, cada vegada és més difícil tenir un debat polític sense crispació, els extrems es distancien i això fa que els populistes i manipuladors d’una banda i l’altre tinguin el terreny adobat. Hem despertat la fera.

Autor: Alfredo Benosa