“Hem format el govern de pacte que els menorquins ens havien demanat, global i plural, que ha gestionat de manera eficaç a partir del debat i el diàleg intern per tirar endavant els eixos dels acords programàtics”. La presidenta Maite Salord ha iniciat la roda de premsa de balanç dels dos primers anys de govern al Consell Insular de Menorca destacant la manera de treballar “consensuada” aconseguida pels tres grups polítics que conformen l’equip de govern. Les vicepresidentes Susana Mora i Cristina Gómez han valorat molt positivament, juntament amb Salord, la tasca duita a terme quan s’arriba a l’equador del mandat.
La presidenta ha exposat un llistat de les accions aconseguides o que s’han posat en marxa d’acord a un equip de govern que -tal com ha recordat Susana Mora- “governa per a les persones”. “Hem rebaixat els sous dels càrrecs per dedicar-lo, íntegrament a polítiques de Benestar Social, per reforçar les ajudes per als col·lectius més vulnerables, per a l’escolarització de 0 a 3 anys i per dur a terme polítiques d’habitatge”, ha dit Salord. En aquest últim terme, Cristina Gómez ha remarcat que “tot i no tenir competències en matèria d’habitatge, el Consell no pot ser aliè a fer una política social lligada a habitatge”. En aquest sentit, s’ha reobert l’oficina de l’IBAVI, s’ha constituït la Mesa de l’Habitatge Social, a més -ha dit Gómez- “el Servei Insular d’Habitatge està en fase de licitació i donarà assessorament legal i social a totes aquelles persones o famílies en situació d’exclusió o d’emergència social”. Així mateix, està a punt de sortir la pàgina web d’habitatge, donat que “creim que és una manera d’apropar-nos a la ciutadania”; així com la redacció de l’Acció d’Atenció a Persones sense Llar.
Salord ha explicat que “hem avançat en polítiques socials d’infància, donant suport als ajuntaments per a l’obertura de menjadors escolars d’estiu, becant les famílies amb menys recursos amb infants de 3 a 14 anys perquè puguin accedir a aquest servei bàsic. Hem incrementat l’ajuda als municipis per sostenir les escoletes, i cada any sumam més recursos per a les beques a famílies amb dificultats”. La presidenta ha subratllat també la posada en marxa d’uns criteris per a la contractació socialment i ambientalment responsable, per millorar l’impacte social i ambiental en tot allò que gestiona el Consell Insular de Menorca.
L’equip de govern ha posat en marxa la Comissió de Greuges, única a les Illes, i el Consell d’Illa, com a òrgan de màxima participació, amb la voluntat d’acostar l’administració als ciutadans.
“Hem avançat cap a una administració més transparent, amb més informació al web institucional i a les xarxes socials, i responent amb la màxima celeritat a les peticions d’informació específica. Així mateix, hem donat espai a l’oposició, convidant-los a formar part del Consell Executiu, incorporant-los com a patrons a la Fundació Foment del Turisme, i facilitant-los un espai propi al web institucional per publicar les seves notícies”, ha afirmat la presidenta. En aquest sentit, Cristina Gómez ha anunciat que ben aviat s’estrenarà un nou portal amb contingut específic en transparència, participació ciutadana i bon govern.
Tant Salord com Gómez han ressaltat l’aprovació d’un nou projecte de gestió de Milà, que contempla, entre d’altres, la recuperació de part del rebuig com a combustible sòlid o les obres de millora de la planta de tractament, i el segellament de l’abocador antic per tal de donar garanties ambientals.
Durant aquests dos primers anys de govern s’ha elaborat el primer Pla d’Acció de la Reserva de Biosfera, una obligació que mai s’havia executat, en el qual també per primera vegada, s’ha implicat el Govern de les Illes Balears amb una inversió de 120.000 euros anuals. A més, s’ha ampliat la Reserva a la zona marina. “Hem impulsat de veritat la Reserva de Biosfera i no només com una marca, tal com s’havia fet fins ara, sinó amb la posada en marxa del Consell Social i Científic de la Reserva de Biosfera que no es reunia des de l’any 2009”, ha afirmat Gómez. A més s’ha treballat des de la Xarxa Mundial de les Reserves de Biosfera. La vicepresidenta segona ha posat exemples, entre d’altres, com l’èxit del programa “Viu Menorca Biosfera”, les activitats en educació ambiental a la finca d’Alforí de Dalt o la posada en marxa de les Directrius Estratègiques de Menorca, amb l’Institut Menorquí d’Estudis (un projecte de recerca i participació per compartir el coneixement i dibuixar els escenaris de la Menorca del futur) que s’inicià amb un interessant debat sobre energies renovables. “Estem donant una visió integral i transversal de la Reserva de Biosfera en matèria de residus, energies renovables, demanant més competències en aigua, etcètera”. També s’ha impulsat el Contracte Agrari Reserva de Biosfera (CARB) com a motor de l’agricultura sostenible.
En l’equador del mandat, l’equip de govern ha iniciat la revisió del Pla Territorial Insular, que ha estat l’instrument que ha permès fer un ús sostenible i ordenat del territori que dóna valor diferencial a l’illa. En aquest sentit, Susana Mora ha destacat el consens i el procés participatiu a l’hora de gestar el Pla de Desenvolupament Turístic (PDT), “una eina per planificar i gestionar el turisme amb la participació ciutadana”. A més, cal dir que s’ha afavorit la unitat d’acció entre l’administració i el sector turístic, amb la Fundació Foment del Turisme de Menorca, per treballar la promoció a través de la posada en valor de l’entorn natural de l’illa, la seva gastronomia, cultura i patrimoni. “Tenim molt clar que el turisme és l’eix econòmic de Menorca, però per sort l’illa compta amb una economia diversificada”, ha afegit Salord. A més de les campanyes informatives destinades al sector, impulsades des del departament d’Ordenació Turística, i sota l’objectiu de donar a conèixer la normativa que s’ha d’aplicar; així com la formació de més de 50 guies turístics.
És precisament en aquest àmbit de la diversificació de l’economia de l’illa on té cabuda el projecte Made in Menorca, impulsat per la conselleria d’Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports, que engloba la promoció del producte local produït i elaborat a Menorca, i que fomenta el consum de proximitat i la introducció en nous canals de comercialització, per potenciar el sector agrari i pesquer, el comerç de proximitat i la petita i mitjana empresa.
Durant aquests dos primers anys s’han reconduït les obres a la carretera ME-1 a partir de criteris de sostenibilitat territorial, econòmica i seguretat: la rescissió del contracte entre Maó i Alaior sense cost per a l’administració; l’inici de les obres entre Ferreries i Ciutadella i a l’enllaç d’entrada a Alaior; i, finalment, la revisió dels enllaços innecessaris, a doble nivell de La Argentina i Rafal Rubí. En la mateixa línia de política de mobilitat, s’ha millorat el transport públic amb la recuperació del bus exprés entre Maó i Ciutadella; l’augment de línies i freqüències a les urbanitzacions; o la possibilitat de transportar bicicletes en el transport regular. Actuacions que s’han traduït en un augment significatiu d’un 16,5% d’usuaris en dos anys.
També s’han millorat els accessos a les platges amb una inversió de 150.000€, destinats a Macarella, La Vall i Son Saura. S’han invertit 700.000€ en la millora dels camins públics de titularitat municipal, mitjançant convenis amb els ajuntaments: Son Saura, Cala en Turqueta, Son Vives, Tramuntana, Rafal Rubí, Binixems i Trepuconet. “Apostam per la millora d’accessos a zones amb alta densitat de trànsit històricament reclamades pels residents: carretera de Sant Lluís a l’alçada de les Cases de s’Ateneu, Cós Nou del Port de Maó i entrada a Cala Blanca”, ha afirmat Salord.
A més cal subratllar la posada en marxa, juntament amb el Govern de les Illes Balears, del Centre Bit de Menorca, conscients que la innovació i la tecnologia és i serà un dels eixos estratègics per al desenvolupament socioeconòmic de l’illa.
Pel que fa a cultura, s’ha augmentat en més d’un 300% la inversió en patrimoni històric i cultural, i s’ha aconseguit la inversió de l’Estat amb un nou projecte museogràfic ambiciós per al Museu de Menorca. Es continua treballant amb la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, havent aconseguit ja un increment del 37,5% de visites als jaciments, i impulsant la realització de nous projectes d’investigació. A través de l’Impost de Turisme Sostenible s’ha finançat el projecte de manteniment i millora del Camí de Cavalls, la restauració d’un tram de la muralla del Castell de Santa Àgueda, i la rehabilitació de les torres de defensa de Sanitja i Rambla. També s’ha elaborat un catàleg que recull la informació més rellevant dels camins rurals de l’illa.
Així mateix, s’ha elaborat i començat a executar un Pla d’usos per impulsar el conjunt arquitectònic de Llatzeret, cridat a esdevenir un dels grans atractius de Menorca, i s’han recuperat 400.000€ del Govern de les Illes Balears per impulsar el projecte d’obertura de les Coves de Cala Blanca, a més de dur a terme els estudis necessaris per a la seva obertura.
Pel que fa al Pla Insular de Cooperació (PIC) s’han aportat, en dos anys, 3M€ als ajuntaments de l’illa per executar projectes.
L’equip de govern ha incrementat en 100.000€ l’aportació del Consell al Fons Menorquí de Cooperació, de tal manera que s’apropa al 0,7% en ajuda a la cooperació internacional. Al mateix temps, s’ha liderat l’acció institucional a favor de l’acollida de persones refugiades a la nostra illa.
La vicepresidenta Susana Mora ha destacat que aquest balanç dels dos primers anys de govern és una bona manera de “rendir comptes davant la ciutadania, donat que no ho hem de fer cada quatre anys amb els nostres votants i davant les urnes, sinó que s’ha d’explicar a la societat en tot moment els projectes que duim a terme des del Consell”. Mora ha llençat alhora un missatge de continuïtat. “Tenim un canvi de presidència, per tant de lideratge, però els acords de l’equip de govern continuen essent els mateixos”. “No hi haurà canvi d’àrees de gestió, solament hi haurà canvis donats pel canvi de presidència i de les direccions insulars que deriven del mateix”, ha dit.
“La nostra premissa prioritària serà la feina per les persones. Han estat dos anys de polítiques d’ocupació sense precedents amb 7 projectes presentats directament per la institució insular, que han suposat la contractació d’un total de 80 persones que en aquests moments estan en situació de formació i treball”, ha explicat Mora. De la mateixa manera, es continuarà treballant en polítiques de Benestar Social. Recentment es va signar el conveni d’equipaments del Centre de Promoció per a l’Autonomia de persones amb deteriorament cognitiu a la zona de Ponent.
Susana Mora ha subratllat l’anunci, fa pocs dies, del projecte de Verge del Toro “vinculat directament a la creació d’un nou centre social per allotjar a les persones majors que actualment estan en llista d’espera”.
“Hem fet molt de camí i encara queda molt per fer, i és en aquesta segona fase -com ha remarcat la vicepresidenta Cristina Gómez- que rematarem les accions que ara mateix estan començades o que simplement s’han de començar”.
Gómez ha afirmat que “la gran aposta per la regeneració democràtica ha vingut impulsada per la reducció de l’organigrama de càrrecs de confiança i la disminució dels sous, així com l’eliminació del Nivell 33, consolidant la ferma convicció d’igualtat entre polítics i ciutadans. Tot açò suposarà un estalvi de més d’un milió d’euros d’aquí a final de mandat. La consellera de Serveis Generals ha agraït al personal de la institució insular la seva predisposició i l’esforç que ha suposat la implantació de l’administració electrònica. “Queden dos anys per continuar treballant, el 2018 es posaran en marxa els primers pressupostos participatius, s’iniciaran accions de participació ciutadana en auditoria i dirigirem romanents de tresoreria a inversions sostenibles”, ha dit. “Hem demostrat que efectivament no era un discurs buit de contingut, sinó que quan ho dèiem ho fèiem de manera honesta i real, i així ho continuarem fent”, ha acabat Cristina Gómez.