Vaig publicar just fa un mes un article sobre el futur polític del país, “Previsions sense tenir cap bola de vidre”, i han anat sortit quasi totes. Un amic em va fer la broma en veure-les, de dir-me si m’havia convertit de cop en politòleg. No fa falta ser-ho per conèixer als polítics i la política, li vaig dir, el més important és no creure-te’n a cap, i veure les coses en perspectiva, sense opció política i si pot ser, haver passat per varies, per veure “les tripes de la bèstia”, que com més t’hi endinses més escèptic et tornes, el que et fa anar sempre contra corrent.
L’única errada la vaig tenir amb les eleccions gallegues quan deia que el PP difícilment revalidaria la majoria absoluta, però ho va fer.
Pel que fa a la moció de confiança de Puigdemont ha estat calcat, cap sorpresa, el President de la Generalitat accedint a les exigències de la CUP ha posat data per un referèndum encara que sigui de manera unilateral, cosa que crea dubtes inclòs a molts de JuntsxSi, però s’havia de fer el que fos per tenir contents a la CUP i guanyar la moció de confiança. Aquesta vegada Puigdemont ha estat llest, ja que si veiem els encausats pel 9N, dels quatres, tres són de Convergència i una d’Unió, per tant aquesta vegada Puigdemont ha encarregat la preparació del referèndum a Raül Romeva, independent a la llista de JuntsxSi, ex-Iniciativa-Verds, que va veure la llum de l’independentisme el 2014, i Oriol Jonqueres d’Esquerra Republicana, perquè està molt bé fer anar als altres davant i tu quedar a l’ombra, aquesta vegada no serà així. Acabada la sessió parlamentaria les rialletes i gestos còmplices entre Puigdemont i Anna Gabriel, semblaven que tot estigues desbloquejat, que els anti sistema col·laboressin amb el sistema, estranys companys de llit que fa la política, però no van passar ni dos dies perquè Gabriel digues que la moció de confiança no era un xec en blanc i que dels pressupostos ja en parlarien, que de moment li fa nosa la Consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, de qui demana la seva destitució, qualificant-la de “forat negre” del govern, perquè segons Gabriel, segueix finançant l’escola concertada en detriment de la publica, encara que la Consellera sigui defensora de manera radical de la immersió lingüística, totes les classes en català, mentre ella va fer els seus estudis a una escola de l’Opus amb ensenyament trilingüe. Ja veurem a quants capricis més de la CUP cedeix Puigdemont, als qui tenen segrestat al Parlament de Catalunya, amb menys vots dels que va treure al PP i que això a Catalunya ja és ser molt marginal, però són necessaris per portar endavant el procés, encara que quan escoltes als independentistes sembla que tinguin un suport majoritari de la població quan no és així.
També vaig pronosticar que a la reunió de l’ejectiva del PSOE, posaria a Sánchez contra les cordes i el seu No és No, o que directament el farien fora del quadrilàter, com així ha sigut.
L’obstinació a voler tenir el poder quan els ciutadans te’l neguen a les urnes ens ha portat a tos a quasi un any sense govern, quan el més senzill hagués sigut permetre un govern en minoria, la de desembre era 123 diputats, i fer suar al PP cada acció legislativa que volgués portar endavant, obligant a pactar-les una per una i fent una oposició forta i a la vegada constructiva de la que el PSOE hagués tret rèdits electorals a mitjà termini, envers de destrossar el partit, amb la consegüent alegria de Pablo Iglesias, que ha tornat al seu to populista-mitiner, reclamant per ell i el seu partit, però sobretot per ell, ser l’autèntic líder de l’oposició i pescar vots dintre del PSOE, encara que vist l’edat del personal que hi havia davant de Ferraz, pocs en pescarà, ja que quasi tots eren de l’edat de Felipe González, i creuen que encara estan en aquella època, per moltes barrabassades que vagi fer i fa González, i a certa edat és difícil canviar el vot.
Autor: Alfredo Benosa