Parlava amb un amic sobre el cas Valtonyc, i em deia que la pena de tres anys i mig de presó que li havien imposat era una injustícia, que per fer una cançó no es podia condemnar a ningú. Li vaig fer una pregunta innocent “Tu has escoltat els raps d’en Valtonyc?“. Em va dir que no, i suposo que molts dels que en parlen i el defensen tampoc els han escoltat, així com els motius d’aquesta sentència que es diu que és així de dura per injúries a la corona. Els remeto a la lectura de la sentència 4/2017 de l’Audiència Nacional a on es detallen les penes de presó, repartides d’aquesta manera: dos anys per enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes, un any per injúries a la corona, si solament s’hagués posat amb la Casa Reial no hauria d’entrar a presó, i sis mesos pel delicte d’amenaces. Potser tres anys i mig de presó sigui excessiu, però posaré unes quantes frases que recull la sentencia i a veure com reaccionarien si jo els digues per exemple “Et mataria, però abans et feria veure com els teus fills viuen entre rates” això li deia a Esperanza Aguirre, o que jo digués a algú “Que tinguis por com un Guàrdia Civil a Euskadi, o “Un tret al front està justificat” o “ que exploti el bus a on vas si ets del PP amb nitroglicerina carregat” un ‘altra perla “ A veure si ETA et posa una bomba i explota” ò “Per tots aquells que tenen por quan engeguen el cotxe, que sapiguem que quan rebentin les seves costelles, brindarem amb xampany” Aquesta més suau “Socialitzem els mitjans de producció a trets i a la merda els vots” i també ni ha pels partits d’esquerres i nacionalistes“ Llicencia per matar, acabaré amb l’esquerra, PSOE, i també CiU” i acabaré, però hi ha moltes pàgines del sumari amb frases com aquesta “Tenim el cor gran, i de justícia s’enamora, si exploten tropes espanyoles, i no plorarem” “Això és amor: Goma2 i Kalashnikovs”.
Després d’aquest petit recull en què encara i falten moltes lloances als assassinats d’ETA i a les accions dels GRAPPO, a penjar al Rei a la plaça publica, a les guillotines, etc. podem començar a parlar de si això és llibertat d’expressió, de si la justícia és injusta o fins a on podem dir, o si podem dir totes les barbaritats i insults que vulguem, dirigits als que no pensen com nosaltres, si això és el model de convivència i diàleg del que tant ens omplim la boca, si és que sí, que tot això ho fem entrar dintre de la llibertat d’expressió després no ens queixem de la societat en què vivim, dels assetjaments, de tota la violència que ens envolta, de la pèrdua dels valors més mínims de convivència, a on tot són drets sense obligacions i sense normes, per aquest camí arribarem al que m’explicaven al Iemen quan fa uns anys vaig anar-hi de viatge “Perquè perdre el temps parlant si hi ha armes”. Així ha acabat el Iemen, a on a la capital Sanaa era normal veure passejar a la gent pel carrer, o agafar el bus, amb el Kalashnikov penjat a l’esquena.
Com deia al començament els remeto a la sentència 4/2017 de l’Audiència Nacional, la llegeixen sencera i després en consciència decideixen si han de donar suport a personatges com Valtonyc, que seguin la norma dels últims revolucionaris de cafè, ha fugit a l’estranger, també per internacionalitzar el seu problema, ja veurem com li va a països que creiem sempre més democràtics que el nostre, i que en realitat amb assumpte de respecte són més restrictius. Donin-li suport si així ho creuen, però no ho facin d’oïda, fent cas als creadors d’opinió, els suports s’han de donar després de conèixer a fons tots els punts de la qüestió i amb opinió pròpia, però com deia el meu professor “Tenir opinió pròpia és complicat i perillós perquè et fa pensar.”
Autor: Alfredo Benosa