Poc a durat la nova política. El debat entre Iglesias i Rivera ens ha fet tornar a la vella política. No hi va haver gaire diferència entre els debats del tu més de Rajoy i Sánchez, poc ha durat l’esperit el Cuco de les primeres eleccions, que tots dos varen anar de bons at-lots, però tos dos varen quedar decebuts dels resultats del 20D, per tant desenterrem la destral de guerra i a fer el de sempre, res de projectes, solament destruir-se un a l’altre, la vella política que tant criticaven.
La campanya està en marxa, tornarem a escoltar durant quinze dies els tòpics de sempre, el resultat ja es veurà. Segons les enquestes el PP tornarà a guanyar i Podemos avançarà al PSOE, que per això repetim eleccions, perquè els resultats no van sortir com Iglesias volia.
La campanya és i serà dura, traient-se els defectes entre ells, sense massa programa, com he dit, els tòpics de cada campanya. Tornem de manera solapada al bipartidisme, però ara es PP- Podemos, el dimoni un per l’altre, es necessiten els dos, es retroalimenten una vegada Ciudadanos sembla que ha tocat sostre, i que el PSOE tornarà a treure un ‘altre resultat històric, com va dir Sánchez la nit del 20D, el que no va dir era que havia fet història al treure el pitjor resultat aconseguit mai pel PSOE, ara sembla que encara serà pitjor i Podemos l’avançarà per l’esquerra, per tant tornarà a ser històric.
Conec poca gent que digui que canviarà el sentit del vot que va emetre el 20D, a part dels que diuen que n’estan farts i no votaran. Aquí poden haver-hi les sorpreses, però tot sembla portar a què tornarà a quedar un Parlament sense majories clares.
La coalició d’esquerres la veig difícil, si el PSOE no va pactar en Podemos tenint majoria de diputats i que Sánchez pugues ser president, menys pactarà ara que hauria de fer president a Iglesias, li tornarà el no i tornarem a estar igual.
Tampoc PP i Ciudadanos tindran majoria per formar govern, tornarem a parlar de la gran coalició, PP-PSOE- Ciudadanos, per fer un país governable i estable. Per tant la clau l’acabarà tenint el PSOE que es jugarà la seva credibilitat, perquè és qui pitjor ho té a l’hora de decidir. Si pacta amb Podemos amb minoria, quedarà relegat a comparsa dintre del govern i a expenses del que Iglesias li vulgui donar. Si fa la gran coalició, encara que solament sigui amb l’abstenció a la votació per president, quedarà com un venut a la dreta. Difícil tessitura pel PSOE.
Podemos n’ha après, i ara es presenten per separat, Unidos-Podemos, En Comú Podem, Compromís i En Marea, així podran tenir quatre grups parlamentaris diferents encara que siguin una sola veu a l’hora de votar, però a l’hora de cobrar seran quatre partits diferents, l’experiència és un grau, i ara ja fa mesos que no parlen de la casta, pot-ser perquè si senten. Els graons que van des de la Carrera de San Jerónimo a dalt a la Sala de sessions del Congrés, donen un vertigen que fan canviar les maneres de veure les coses.
Del PP, ni en parlo, ja que si torna a fer el mateix paper passiu que a les anterior eleccions, tornarà a bloquejar les solucions, bé per voluntat pròpia o perquè el tornin a deixar aïllat.
El 26J tornem a ser nosaltres qui tenim la paraula, som els qui fem les apostes davant aquesta ruleta del casino de les Corts. Esperem que fem les apostes com els polítics volen, perquè sinó ens poden tornar a fer repetir la jugada.
Esperem també que siguin jugadors professionals i no uns vulgars trilers, que una vegada tinguin la nostra aposta feta, amaguin la boleta i ens facin trampes, dient que el que havien promès és impossible de complir.
Autor: Alfredo Benosa